Excés d’improvisació

Aristòtil afirmava que la decisió té a veure més amb un art que amb una ciència, amb una intuïció més que amb el resultat de la raó analítica. Això no vol dir que sigui irracional, ja que la decisió pot estar basada en un saber, però sense veure’s sotmesa únicament a això. El filòsof grec il·lustrava el seu pensament amb els metges i els capitans de vaixell: quan hi ha una urgència inesperada, davant el perill de mort d’un pacient o davant una tempesta sobrevinguda han de decidir sense disposar del temps necessari per dur a terme un examen complet de la situació. Han de tenir el coratge de decidir enmig de la incertesa.

La sensació que tenim els ciutadans és que els polítics estan improvisant més del raonable en aquesta crisi sanitària, segurament perquè els científics tampoc no acaben de posar-se d’acord sobre quines són les millors mesures que cal prendre. Madrid ha aconseguit millorar les xifres de l’epidèmia sense tancar bars i restaurants –i ara mantenen el toc de queda a mitjanit, dues hores més tard

Encara no hem assimilat el toc de queda i ja ens amenacen amb més confinaments

que a Catalunya–, mentre que dues setmanes sense establiments de restauració no han suposat cap canvi significatiu en les estadístiques dels efectes de la Covid-19 a Catalunya. Ara, el Govern català, que està tan dividit en aquesta qüestió com en gairebé totes les altres, va dient, al cap de 24 hores d’establir el toc de queda a les deu de la nit, que tenen sobre la taula restriccions més dures, com el confinament dels caps de setmana.

L’excés d’improvisació no és una bona notícia per a la política, però encara menys per a les nostres vides. Ingeborg Porcar, directora de la unitat del trauma a la Universitat Autònoma de Barcelona, deia a l’Ara que la situació actual està comportant l’enuig dels ciutadans no perquè estiguin en contra de determinades mesures que afecten les seves llibertats, sinó sobretot perquè no entenen la gestió que s’està fent: “Quan la gent sent que els seus governs improvisen, perden la confiança”.

A Catalunya, l’excés d’aparicions (i de verborrea) dels membres del Consell Executiu no comporta una millor comunicació, sinó una informació més caòtica. La falta de lideratge dona la raó a Aristòtil quan ens adverteix que decidir és un art, perquè la medicina no és una ciència exacta, ja que està basada en la dialèctica error-encert. La confiança cal administrar-la com la millor de les receptes. Això és el que hauria d’estar sobre la taula.