La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Llobregat s’examina a fons per primera vegada
L’Àrea Metropolitana estudia els corredors ecològics i la biodiversitat des de Martorell fins al Prat de Llobregat
Històricament les actuacions al tram final del Llobregat sempre s’han fet a pedaços. Cada ajuntament, amb més o menys encert, ha fet els seus treballs, limitats a l’àmbit del seu terme municipal, sense tenir en compte el conjunt d’aquest espai natural. Com ja va fer amb el projecte del camí del riu, que està traçant una via pedalable de 30 quilòmetres, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pretén posar ordre i aplicar una visió conjunta sobre el tram metropolità del riu, que va des de Martorell fins a la desembocadura, al Prat de Llobregat. És per això que l’AMB acaba d’obrir la licitació de dos estudis que apliquen aquesta òptica global. Examinaran a fons la connectivitat ecològica i la biodiversitat. Poden ser el preludi d’un pla director específic del Llobregat per estudiar la millora de la zona amb la vista posada a llarg termini.
“Els estudis en l’àmbit metropolità del Llobregat sempre han estat molt locals”, considera Laura Cid, tècnica d’Urbanisme de l’AMB. Els nous “serviran per veure si té sentit elaborar un pla estratègic. Estudiem el que tenim per veure cap on hem d’anar. Li volem donar un marc comú”, afegeix.
La inversió de les dues licitacions obertes aquest estiu pugen a 147.000 euros, mentre que en l’estudi sobre la connectivitat ecològica s’invertiran 60.000 euros, i 87.000 aniran destinats a analitzar la biodiversitat. “Encara que siguin estudis diferents, van junts”, resol Cid. En l’avanç del nou pla director urbanístic (PDU) ja consten alguns estudis inicials sobre aquestes temàtiques –vegeu el mapa adjunt en aquesta informació– que inclouen tota la metròpolis barcelonina. Però ara es pretén analitzar minuciosament el Llobregat.
L’estudi sobre la connectivitat ecològica radiografiarà a fons els corredors mediambientals, que són espais que faciliten l’intercanvi i el pas d’espècies d’animals. “Aquestes zones són les que garanteixen la biodiversitat. Si s’aïlla, acaba morint”, assegura Cid.
Alguns d’aquests corredors
S
e
o a la col·laboració de les diferents administracions, d’entitats i del sector privat.
Pel que fa al pressupost, s’anirà definint en funció de les polítiques concretes dissenyades que s’inclouran al Pla d’Actuació Municipal (PAM), el Pla d’Inversions Municipal (PIM) i els pressupostos municipals anuals. Per la seva part, Miquel Rodríguez, el comissionat de l’Agenda 2030 Barcelona, va explicar que, del total de les 169 fites marcades per les Nacions Unides, Barcelona n’assumirà 139. “Això suposa un 82% de tots els objectius. Normalment les administracions locals n’adapten al voltant d’un 60%”, va biològics connecten punts com el parc natural de Collserola o les serres de l’Ordal amb el Llobregat. “Volem mirar els punts crítics que impedeixen la connectivitat ecològica per la fragmentació que pateixen”, explica la tècnica de l’AMB. El Llobregat, durant dècades, ha vist créixer al seu voltant tota mena d’infraestructures que han minvat la seva capacitat natural. Un exemple d’aquests connectors en perill és el torrent de Can Miano, situat entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, que vincula el riu amb Collserola. Un polígon, una carretera i diferents ponts en minven el potencial. Segons la licitació, aquest estudi hauria d’arrencar aquest any per acabar el 2022.
La radiografia de la biodiversitat del tram metropolità del Llobregat, que també té l’horitzó
Es pretén incorporar una visió metropolitana per evitar que cada municipi faci la seva
Els estudis, que podrien ser el preludi d’un pla director, s’han licitat per 147.000 euros
al 2022, investigarà la flora i la fauna de la zona. “Fins ara els espais protegits com el delta del Llobregat estan molt estudiats, però la resta no. Sembla que només hi ha biodiversitat al delta i que la resta sigui un desert, i no és així“, remarca Cid. “Alguns ajuntaments sí que n’han estudiat la zona i les espècies que els han interessat”, matisa. Però ara el repte és examinar tot l’àmbit amb una visió conjunta. “Volem veure el valor que té, que realment no sabem quin és”, considera.
Els estudis previs del PDU marquen punts crítics ecològics en localitats com Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i el Prat de Llobregat. Es tracta d’espais que requereixen una millora des del punt de vista mediambiental.
La licitació marca amfibis, papallones, quiròpters, peixos, ocells, invertebrats aquàtics, líquens i orquídies com a grups de fauna i flora prioritaris a estudiar. També es pretén recopilar informació sobre les espècies invasores. “S’han establert aquests criteris perquè no sigui inabastable; és una manera de començar”, conclou la tècnica de l’AMB. assenyalar Miquel Rodríguez.
L’informe es presentarà aquest divendres al ple, i també es posa en marxa una campanya de comunicació per donar a conèixer aquesta iniciativa a la ciutadania. Els objectius inclouen aspectes socials, ambientals i econòmics que s’ajusten a la realitat de la ciutat.
Entre els futurs reptes per complir en deu anys destaquen situar la taxa d’atur a la ciutat de Barcelona per sota de les 70.000 persones, aconseguir que un 50% o més de l’energia elèctrica consumida sigui d’origen renovable i reduir a menys d’un 15% les persones en risc de pobresa o exclusió.