La Vanguardia (Català-1ª edició)
YouTube no pot absorbir tanta propaganda
L’audiència dels mitjans de comunicació fa anys que, sobretot per la més jove, es desplaça dels suports convencionals –el cinema, la premsa, la ràdio i la televisió– a les noves plataformes tecnològiques, amb els dispositius mòbils, els ciberdiaris, el vídeo sota demanda i les xarxes socials com a millors exemples. Aquesta transformació, que també té lloc a la resta dels sectors i indústries, inclou tant els continguts informatius i d’entreteniment com la publicitat i la propaganda.
Per aquesta raó, les tradicionals disputes entre partits polítics per les quotes de temps en els períodes electorals s’han traslladat de la televisió a internet, en especial a YouTube, per on es mouen assíduament possibles votants a qui no se’ls acudiria mai recórrer a les cadenes clàssiques. A partir d’aquesta base, la campanya presidencial dels Estats Units, en què s’enfronten l’actual president, el republicà Donald Trump, i el candidat demòcrata, Joe Biden, ha desencadenat una batalla digital sorprenent.
Així, el canal de vídeos més rellevant del món, propietat del gegant tecnològic Google, ha rebut tants anuncis polítics que no és capaç de reproduir-los íntegrament. Els analistes reconeixen que es tracta d’un fet excepcional. Tot i això, afegeixen que, tenint en compte la preeminència de YouTube en l’imaginari audiovisual del present, aquesta sobreabundància es podria replicar en altres territoris. No en va, xarxes socials com Facebook, Twitter, Instagram i TikTok, cadascuna amb les seves respectives potencialitats i limitacions, són i seran escenaris privilegiats en les estratègies de màrqueting dels partits.
I, parlant de restriccions intrínseques, en el cas dels comicis nord-americans el subministrament de publicitat política per a YouTube ha estat tan elevat que hi ha hagut el que es podria entendre com una inundació, segons adverteix Tim Cameron, cofundador de FlexPoint Media, una consultora que treballa per als republicans. La pàgina no pot evacuar la propaganda que li arriba al ritme que tocaria, i, com que els anuncis es regeixen per la llei de l’oferta i la demanda, el preu s’està duplicant en alguns estats crítics per al desenllaç electoral, com Iowa.
Les iniciatives més modestes, dissenyades per entitats i col·lectius que no poden competir en un entorn que ha deixat de ser car per convertir-se en prohibitiu, busquen alternatives. Però l’impacte que poden aconseguir amb les opcions que tenen a l’abast —Hulu o Roku— és molt menor. Cat Stern, directora de mitjans de Lockwood Strategy Lab, agència centrada en candidats progressistes, no dubta a qualificar la situació de “crisi”. Sense embuts.
És determinant que els destinataris d’aquesta propaganda siguin públics similars que consumeixin YouTube en espais molt delimitats. Aquest factor ha impulsat formacions i organitzacions de signe diferent a comprar publicitat “compulsivament”, cosa que, en paraules de Stern, ha degenerat en un “excés de despesa” equiparable a la que es fa durant el black friday oel cyber monday. En un mes Google ha venut anuncis d’aquest tipus per valor de gairebé 140 milions d’euros només als Estats Units.
La publicitat més cobejada és la que els espectadors no poden eliminar, admet Reid Vineis, vicepresident de l’àrea digital de Majority Strategies, empresa al servei dels conservadors. Passa el mateix amb la que es reserva anticipadament, com a la televisió, ja que està associada amb el material més popular a YouTube, un web amb una quantitat de visites que s’ha disparat durant la pandèmia del coronavirus.
Des de la companyia, recorden que el seu inventari és exitós en totes les categories, no només en la política. A més a més, apunten que, amb l’objectiu de combatre la desinformació i les fake news, els seus tècnics revisen amb detall els anuncis polítics, cosa que, necessàriament, alenteix el procés de difusió. Sigui com sigui, els enginyers de Google han hagut de superar un codi groc, la consideració que s’atorga als projectes urgents, per culpa dels problemes amb la propaganda de demòcrates i republicans.
Les disputes per les quotes de temps en període electoral s’han traslladat de la televisió a internet