Quin famós pintor abstracte es va haver de guanyar la vida com a noveller?

Poques biografies són tan agitades, turbulentes i apassionades com la del pintor Manuel Viola, un dels genis de l’expressionisme abstracte espanyol, arquetip de l’artista fet a si mateix. Es va iniciar com a poeta a Lleida, i després de la guerra mundial va agafar els pinzells i va començar a destacar en el món pictòric francès, on vivia exiliat.

El 1949 va decidir tornar amb la seva dona, Laurence Iché, a Espanya, on es va trobar amb força dificultats. Els seus amics d’abans de la guerra no van voler o no van poder ajudar-lo. Desesperat i sense diners, Viola va recórrer als seus amics gitanos, i va anar per les places dels pobles d’Andalusia venent draps, cistelleria que ell mateix feia o rellotges falsos. Fins i tot es va guanyar la vida com a noveller, i va torejar en places del nord d’Espanya i alguna del sud de França. Va vestir-se de torero i es va presentar com el Manguelo, que significa captaire o pispa, en record de la família del pare, els Viola pobres de Balaguer.

Javier Lacruz, autor d’una exhaustiva biografia del pintor, va poder confirmar que va ser ferit pel toro més d’una vegada. “Quan s’enamora de Mary Asun Arroyo, trenta anys més jove que ell, la mare del seu fill Jacobo, per impressionar-la li agafava el dit índex i se l’introduïa en un forat a la panxa, l’empremta d’una cornada”, explica Lacruz, que és l’actual propietari de La saeta, el quadre que el va catapultar a la fama a Espanya.

A Viola li agradava envoltar-se de gitanos, flamencs i toreros. El seu amic Luis Miguel Dominguín li va donar el títol d’un dels seus quadres més inquietants, Veu negra, ja que, segons el torero, “els toros parlen amb veu negra”. Amb Dominguín va fer una famosa juguesca, li va donar un quadre, Clair de terre, inspirat en un poema d’André Breton, a canvi d’un Cadillac. Era una broma entre ells dos perquè Viola no sabia conduir i va acabar regalant el cotxe a una família gitana que, pel que sembla, el va fer servir com a habitatge. Va ser Dominguín qui el va dissuadir de ser torero. “Val més que pintis. Tens massa imaginació. I per ser torero cal ser bastant ase”.