La Vanguardia (Català-1ª edició)

El precursor Pirlo

Cervell com a futbolista, al nou tècnic li està costant arrencar

- J.B. MARTÍNEZ Torí. Enviat especial

Les golejades estan a l’ordre del dia al calcio .El catenaccio sembla arxivat en un calaix. L’Atalanta, el Sassuolo i fins i tot l’Inter converteix­en els seus partits en un reguitzell d’emocions, d’accions a les àrees i d’intercanvi de cops. La tendència a Itàlia, al contrari que a Espanya, és jugar un bon futbol amb instint golejador.

No fa tant, en canvi, l’habitual era el contrari. Per això encara destacaven més els registes, el jugador més tècnic dels equips, aquell futbolista que remenava la pilota amb criteri i dirigia l’orquestra mentre els altres corrien.

Un dels que dominava tot plegat era Andrea Pirlo, l’últim partit del qual com a jugador d’elit abans de fer les Amèriques al New York City va ser la final de Berlín que el Barça es va emportar davant el seu Juventus.

“El Barcelona és un conjunt fort format per campions increïbles, com Messi, que formar part de la història del futbol modern amb Cristiano Ronaldo. Hem de fer un partit amb molta concentrac­ió. El respecte és màxim, però també les ganes de demostrar el nostre valor”, va afirmar ahir l’entrenador.

Als 41 anys Pirlo va prendre per sorpresa aquest estiu el timó del conjunt torinès, que va acomiadar Sarri per no complir les expectativ­es a la Champions. No està sent senzilla la posada en marxa de Pirlo, que inicialmen­t havia estat contractat per pilotar el filial. No té encara un esquema definit, ha provat amb diferents alineacion­s i encara no s’ha assentat en el càrrec.

De saviesa li’n sobra, com demostrava al camp amb la seva qualitat, ingredient que gairebé el porta a fitxar pel Barcelona de Pep Guardiola, segons va confessar l’exmigcampi­sta italià.

Cervell, visió de joc, personalit­at, ascendent. Ingredient­s que mira de posar al servei d’un Juventus que el va fitxar per intentar construir un equip de futbol atractiu però que, sobretot, sigui capaç de regnar a Europa, on no mana des del 1996.

“Estem en construcci­ó, hem de tenir més determinac­ió, però confio que en aquest partit estiguem preparats”, va argumentar Pirlo.

Quan Pirlo va assumir el càrrec l’equip ja havia fitxat l’exbarcelon­ista Arthur en aquella rocamboles­ca operació per la qual el brasiler va recalar a Torí per 76 milions i el bosnià Pjanic ho va fer al Barça per 60. Ni un ni l’altre no estan funcionant, ara per ara. “Arthur juga massa curt, ha de ser més vertical, però té un estil molt del Barcelona”, va comentar recentment Pirlo. Arthur ha estat dues vegades titular a la Serie A, on ha participat en tres matxs, als quals cal afegir els 11 minuts que va jugar a Kíev la setmana passada.

Encara menys ha aparegut Pjanic, el concurs del qual s’ha reduït a 27 minuts en dues estonetes a la Lliga i 76 contra el Ferencváro­s a la Champions. No va ser un fitxatge de Koeman i el coronaviru­s va retardar la seva adaptació i la seva posada a punt. “Vull jugar, és normal. Espero que sigui així en el futur. Crec que puc donar moltes coses. Tinc molta competènci­a, però la que hi ha sempre als clubs grans. Podem jugar De Jong, Busquets i jo junts, però depèn de l’entrenador”, va assegurar Pjanic

des del Juventus Stadium.

El bosnià va deixar un bon record a la Juve i Arthur amb prou feines ha tingut temps. Són dos jugadors tècnics. Com ho era Pirlo, el més semblant a Xavi que va tenir el Juventus. Pirlo també serà precursor de Xavi, tantes vegades esmentat com a futur entrenador del Barça?

El seu últim partit a l’elit vestit de curt va ser la final de Berlín que va perdre contra el Barça el 2015

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain