La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cotxe elèctric és cosa de rics?
L’assaig ‘Petrocalipsis’ d’Antonio Turiel pronostica una crisi energètica global que només se solucionarà amb canvi d’hàbits
Substituir en bloc els vehicles tradicionals amb motor de combustió per automòbils elèctrics és impossible: l’ús massiu del cotxe elèctric és una quimera.
Aquests i altres conceptes provocadors apareixen en un assaig de publicació recent, titulat Petrocalipsis (Alfabeto 2020), escrit per Antonio Turiel, investigador del CSIC i ànima del blog Oil Crash, en què dibuixa els escenaris del sector de l’energia del futur.
Turiel proporciona uns quants arguments per sostenir el seu escepticisme: la quantitat limitada de cobalt present al món per a la fabricació a gran escala de les bateries; el cost de posar en marxa una xarxa de recàrrega extensa al territori i l’eficiència de la mateixa, que està condicionada a vehicles grans. Aquest és un punt clau, segons l’autor, perquè en l’actualitat aquest vehicle és car, amb poca autonomia i amb una vida de les bateries limitada i pero això als fabricants els surt rendible sobretot la gamma alta.
A això cal afegir algunes consideracions d’ordre social que posen en dubte aquesta transició. “Apostar per posar molts punts de recàrrega per tot el territori, invertint per a això una suma considerable de diners públics i donant subvencions al cotxe elèctric, es podria acabar convertint en una transferència de diners dels pobres als rics”.
El debat continua obert. Avui els cotxes elèctrics són sensiblement més cars que els seus equivalents en benzina, fins i tot amb els ajuts estatals. Depenent del model, són entre 5.000 i 15.000 euros més cars. Tot i això, la tendència és a la baixa. Per exemple, segons l’últim informe del banc d’inversions UBS, la fabricació de cotxes elèctrics (en les seves diferents modalitats) costarà el mateix que els models dotats amb motor de combustió interna ja el 2024, fet que hauria de contribuir a rebaixar-ne els preus.
No obstant això, Antonio Turiel planteja el seu discurs més enllà de l’automoció i aporta una visió crítica sobre la transició energètica desmuntant una per una les fonts energètiques actuals, i dibuixa un futur fosc perquè a parer seu cap tecnologia no acaba sent la panacea per evitar una crisi global.
A l’energia solar i eòlica, segons els seus càlculs, li caldran dècades perquè aconsegueixin representar un 30% de l’energia que es consumeix avui dia i en cap cas no poden aspirar a ser el reemplaçament de les energies fòssils.
Aquestes també són fonts de problemes: els generadors eòlics encara els cal molta combustió (amb emissions de C02) per desplegar-se i poder operar-hi. I la solar, a part que apuja la temperatura localment, encara té un rendiment econòmic baix, d’un 1,5% anual. Sense tenir en compte que el sol serveix per produir electricitat, les societats industrialitzades també necessiten altres formes d’energia (per exemple, líquida).
Pel que fa a l’hidrogen verd, que s’ha posat molt de moda els últims mesos, arrossega a parer de Turiel uns quants dubtes, perquè és un gas fugaç, inflamable, susceptible de corroir l’acer i que, en última instància, cal convertir-lo en energia perquè és un simple vector d’aquesta, per tant la seva eficiència és molt baixa.
Hi ha per tant una solució? Per l’autor, l’energia és a la base de l’economia moderna. I recorda com el crac de Lehman Brothers del 2008 va tenir lloc poc després que el Brent voregés el rècord de 130 dòlars. Així doncs, tot gira al voltant d’aquest sector.
Per canviar de rumb no hi ha una recepta màgica, tret que es modifiquin de manera radical alguns estils de vida. I això passa, segons Turiel, quan es repensa el concepte de propietat i s’estableix un nou concepte de producció vinculat a la petjada ecològica de l’home, encara que això impliqui créixer menys. Perquè amb menys necessitats també es necessitarà menys energia per satisfer-les. La pregunta és: estem disposats a fer el pas?
“Les subvencions són una transferència de les rendes baixes cap a les altes”
“Falten dècades perquè la solar i l’eòlica representin un 30% del consum”