Si poden, votin

Després de la petita llicència que em vaig permetre ahir quan vaig fer un paral·lelisme irònic entre les eleccions catalanes d’avui i les pròximes del Barça, avui sí que toca parlar de com els catalans es juguen molt en aquesta jornada. Ben poques vegades passa en unes eleccions que s’arribi a un final tan ajustat que fins a tres forces diferents poden competir per la victòria. Les enquestes que els partits han encarregat aquesta última setmana dibuixen un escenari de gran igualtat que només es veurà afectat per la participació. Al final una alta o baixa assistència de votants serà la que decanti el triomf final.

A hores d’ara, el vot està més que decidit i l’únic dubte que pot rondar en l’ànim dels ciutadans és si van o no a la mesa electoral a exercir el seu dret. La pandèmia allunyarà segurament molts votants, però cal insistir que la Generalitat garanteix la seguretat als locals de votació i no té cap sentit que els ciutadans es passegin per mercats, restaurants o en el transport públic sense por i que ara el tinguin per anar a la mesa electoral. Serà molt difícil que es repeteixi el percentatge de gairebé un 80% de participació de les eleccions del 2017, però estaria bé que el descens no baixés del 60%. Als que puguin tenir temptacions de deslegitimar el resultat per la poca participació, cal recordar que la que es va registrar en el referèndum de l’Estatut no va arribar al 49%. Però si poden, votin.

Sembla clar que l’independentisme retindrà el Govern de la Generalitat i la gran incògnita és saber qui queda primer: ERC o Junts. La distància d’escons entre tots dos també pot ser un element per tenir en compte. Un empat els condemnaria a governar plegats. El PSC pot guanyar, però el seu triomf hauria de ser molt aclaparador per poder aspirar a dirigir la Generalitat. La resta de forces independentistes el privaran d’aquesta possibilitat.

Que cadascú voti segons la seva consciència. En aquest diari poden llegir (avui mateix) opinions en un sentit o un altre, però el que crec que cal demanar és que el Govern que surti de les urnes superi l’etapa de paràlisi d’aquesta darrera legislatura.

Catalunya no s’ho pot permetre.