La Vanguardia (Català-1ª edició)
Torna la protesta contra el rei i el Govern de Tailàndia
La detenció de quatre líders i el cop de Birmània reactiven el moviment
La detenció aquesta setmana a Tailàndia de quatre líders activistes per insults a la monarquia va provocar una altra protesta ahir a Bangkok que va acabar amb deu manifestants detinguts i, segons la policia, vint agents ferits. Joves manifestants es van congregar al Monument a la Democràcia i el van cobrir amb una tela vermella com a símbol de la sang vessada pels seus defensors. Això va portar a un breu enfrontament amb la policia, a qui els manifestants van llançar pintura
Als quatre detinguts aquesta setmana, acusats d’encapçalar les protestes massives de l’any passat dirigides contra el rei i contra el Govern, se’ls aplica la llei de lesa majestat, que porta penes de fins a 15 anys de presó. Segons els activistes, la majoria estudiants, l’establishment militar tailandès ha abusat d’aquesta llei durant anys per reprimir l’oposició.
El Govern tailandès està dirigit per l’antic cap de la junta militar, Prayuth Chan Ocha, que nega que s’hagi abusat de l’article 112 del Codi Penal i afirma que l’única cosa que no es permet a l’oposició és trencar la llei insultant el rei.
Oficialment, Tailàndia és una monarquia constitucional, però el rei té un estatus especial en la cultura conservadora del país segons el qual és el protector de la religió budista i de la nació.
El moviment estudiantil que va arrencar l’any passat ha trencat vells tabús criticant obertament el rei Maha Vajiralongkorn, a qui acusen d’haver acumulat poder en excés des que va accedir al tron quan va morir el seu pare el 2016. El palau reial va declinar fer comentaris sobre les protestes, assenyala l’agència Reuters.
Dimecres un miler de persones es van reunir al centre de Bangkok, convocades pel moviment Ratsadorn, que va fer campanya l’any passat per la dimissió del primer ministre Prayuth Chan Ocha i de tot el seu govern, i va exigir a més una esmena de la Constitució i la reforma de la monarquia. Deu persones van ser detingudes en aquesta ocasió, i el gruix dels manifestants es van dirigir llavors a comissaria per exigir-ne l’alliberament, que només es va dur a terme després d’escenes de tensió i que els detinguts fossin fitxats.
A aquesta protesta la va animar una cassolada que venia a recordar la que hi havia hagut el dia abans a Birmània contra el nou cop militar. De fet, la convocatòria responia a un gest de solidaritat i es van fer onejar banderes birmanes. Tot i això, ràpidament es va convertir en una protesta per la detenció dels quatre líders esmentats el dia anterior i contra la llei de lesa majestat. Aquest mateix dia, 44 diputats de l’oposició van presentar una proposta d’esmena al qüestionat article 112.
“Si sortim als carrers centenars de milers podrem reformar la monarquia”, deia un líder activista, Panusaya Rung Sithijirawattanakul, recordant les marxes del 2020, que es van acabar frustrant per la pandèmia. “Avui és la primera trobada”, deia un altre activista, Panupong Jadnok, i va assenyalar que el que ha passat a Birmània hauria d’inspirar el moviment tailandès.
Els activistes exigeixen la dimissió de l’Executiu i la reforma de la monarquia i la Constitució
Hi ha pel·lícules com Interstellar –en què el protagonista viatja a través d’un forat de cuc prop de Saturn– que tenen el poder de despertar vocacions entre les persones més sensibles. La veuen i es fan físics o astronautes o comencen a estudiar mecànica quàntica. També hi ha milions de persones al món que en algun moment de la vida han estat fanàtics de Star Trek ode Star Wars. Que es disfressen i han fet guanyar molts diners als propietaris de les que han estat dues de les franquícies d’entreteniment més rendibles des que es van llançar, a la dècada dels setanta.
També hi ha persones que opinen just el contrari. Que consideren que l’espai és el més semblant al no-res, un buit que tampoc no millora si el solquen aventurers a la recerca d’un planeta per aparcar-hi la humanitat en cas de cataclisme. Personalment, quan em parlen de l’espai, sempre penso en el Comandant Tom de Space oddity, la cançó de David Bowie. Sobretot en la part final, quan des del control de terra li pregunten tres vegades: “Em sent, comandant Tom?”. I ell respon trist: “Crec que la meva nau espacial sap en quina direcció ha d’anar. Digues a la meva dona que l’estimo molt. Ella ho sap”.
Quan la va publicar, es donava per fet que Bowie l’havia escrit commocionat per l’arribada de l’home a la Lluna el 1969. Més tard va afirmar que la inspiració li va venir quan va veure 2001: Una odissea de l’espai, pel·lícula de Stanley Kubrick en què el supercomputador HAL es rebel·la contra la tripulació d’una nau espacial quan descobreix que el volen desconnectar. Però també es va dir, i l’artista sempre va ser ambigu sobre la matèria, que, de fet, el Comandant Tom “viatjava” d’una altra manera (Bowie era un consumidor de drogues experimentat) i que la lletra al·ludia a una col·locada de què el protagonista era incapaç de baixar.
Jeff Bezos anuncia ara que s’aparta del dia a dia d’Amazon per dedicar més temps a Blue Origin. La companyia, en què ha invertit milers de milions de dòlars els darrers anys, es va fundar el 2000, i desenvolupa tecnologies per viatjar a l’espai i construir-hi colònies. Bezos s’imagina milions d’éssers humans fora de la Terra en la “nova industrialització” que permetrà l’obtenció de recursos il·limitats de l’espai exterior.
Bezos no és l’únic milionari futurista. Richard Branson fa anys que es dedica al Virgin Hyperloop One, que concep un món connectat per càpsules que es propulsen a través del buit espacial. I l’SpaceX d’Elon Musk fabrica tecnologia per a viatges espacials amb l’objectiu final d’instal·lar colònies a Mart.
Hi ha molts diners en projectes insòlits. L’enorme liquiditat del sistema financer, conseqüència dels tipus zero o negatius dels últims anys, emergeix ara en forma de bombolla en llocs insospitats (criptomonedes, Robinhood). I és molt difícil seguir-ne el rastre. Els milionaris tecnològics, cada dia amb més diners, s’han aficionat a canalitzar la seva riquesa a través de family offices (plataformes d’inversió que gestionen el seu patrimoni). És una riquesa invisible i obsessivament discreta.
Hi ha vegades que apareixen personatges com Bill Gates, fundador de Microsoft, que finança activitats voluntaristes, com el periodisme d’investigació. O que inverteix una part ingent de la fortuna en recerca i campanyes de vacunació. La Fundació Gates és avui una referència en aquest camp tant per a la indústria farmacèutica com per a les polítiques sanitàries dels estats. Un activisme que, per encomiable, ha aixecat sospites i ha alimentat teories de la conspiració sobre el seu veritable objectiu. Però Gates és una excepció. També hi ha algun magnat que dedica els diners a preservar terres o a combatre malalties complexes. Però el que abunden són projectes peregrins, visions com la de Bezos.
Tampoc no ens hem de prendre de broma el projecte Blue Origin. Hi ha dos aspectes que conviden a no fer-ho. El primer és que Bezos va ser un fanàtic de Star Trek durant la seva infantesa. Quan jugava amb els amics i es repartien els papers, ell sempre volia fer de computadora que governava la nau Enterprise (segons explica Walter Isaacson a la seva biografia, Invent and wander). Això dona per a moltes interpretacions.
El segon aspecte, més important, és que Bezos ha demostrat que compleix el que es proposa. Ara que ha deixat la gestió diària a Amazon s’escriu molt sobre l’aportació d’aquest home a la innovació. No és exagerat dir que el món del consum ha canviat després d’Amazon. Sobretot amb el servei Prime, que ha modificat la naturalesa mateixa de l’acció de compra. Bezos no ha “inventat” res. No, almenys, la venda en línia. Però l’ha portat a uns nivells d’eficiència inimaginables. Amazon no és una simple companyia de venda per internet. És la columna vertebral d’internet! Per aconseguir els seus objectius, ha actuat com un monopolista. Ha venut productes per sota del preu de cost per enfonsar el competidor (i Bezos ho admet amb naturalitat). Ha aconseguit vendre de tot, i ara té a les mans el futur de milers d’empreses que sense Amazon no són res. És implacable. I això també val per a la gestió de la mà d’obra, segurament l’aspecte més discutible i sinistre de la història d’Amazon.
Repetirà Bezos a l’espai l’èxit que ha aconseguit a la xarxa? És possible. I inquietant. Per a ell, com per a Musk i la resta dels milionaris futuristes, el problema no és tant que la Terra pugui desaparèixer enmig de grans calamitats, sinó que el sistema es quedi sense energia per continuar amb les seves activitats. Tal com explica públicament, Bezos dona per descomptada la catàstrofe climàtica i les extincions massives. No és la seva guerra. El seu objectiu és garantir un Amazon encara més gran i més perfecte. Una odissea espacial.
Bezos dona per descomptada la catàstrofe climàtica; el seu objectiu és la continuïtat del negoci fora de la Terra