La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cursa de fons per la presidència
La participació serà la clau en unes altres eleccions excepcionals, aquest cop per la covid Borràs, Aragonès i Illa es disputen la victòria i les opcions de liderar el nou Govern Un escenari de bloqueig polític pot conduir a nous comicis d’aquí sis mesos
Isabel Garcia Paga
Les urnes posen fi avui a la cursa de fons electoral més llarga. Fa més d’un any que Quim Torra va donar per liquidada la legislatura, però la pandèmia, els càlculs electorals i la inhabilitació del president van marcar el 14-F al calendari. Més de 5,6 milions de catalans estan cridats a votar, amb mascareta i distància de seguretat, i, per primera vegada, l’organització del procés electoral ha ocupat tantes portades com els candidats. Les restriccions per la covid han multiplicat un 277% el vot per correu, i la participació, per primera vegada en deu anys amb perspectives a la baixa per por del virus o simple desafecció, és la principal incògnita de l’equació electoral.
L’excepcionalitat electoral està instal·lada a Catalunya. Amb Torra inhabilitat, els comicis es van convocar per un automatisme parlamentari i la data no es va oficialitzar fins al dia que arrencava la campanya. Estava en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després que el Govern i la majoria de partits –a excepció del PSC– plantegessin un ajornament fins al 30 de maig per l’alta incidència del virus a Cataluya. La pressió hospitalària comença a remetre, però políticament no s’ha superat l’excepcionalitat.
Carles Puigdemont encapçala la llista de Junts des de Waterloo, encara que la presidenciable sigui Laura Borràs, i només el retard de la Fiscalia a l’hora de recórrer contra el tercer grau penitenciari ha permès a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa, a ERC, i a Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, a Junts, participar en la campanya.
L’expresident passarà la nit electoral en solitari a la seva casa de la república, a causa de les restriccions severes a Bèlgica, i Junqueras anirà a la seu d’ERC per seguir els resultats. Demà tornarà a dormir a la presó. Tots dos han estat especialment actius. Puigdemont ha acompanyat telemàticament cada dia la seva candidata, per bé que amb voluntat expressa de mantenir-se en segon pla. El líder d’ERC no només ha impulsat la campanya de Pere Aragonès, sinó que ha desplegat la seva vehemència per atreure vots de poble en poble. També entre ells s’entaula una batalla, la de convertir els seus partits en la força hegemònica de l’independentisme.
Tot està per decidir i no tot és possible, si s’atenen els compromisos adquirits en campanya. Amb el conflicte català en segon pla per la pandèmia, les últimes dues setmanes han estat prolífiques en debats –cinc–, en ofertes de pactes i en vetos. Borràs, Aragonès i Salvador Illa arriben amb opcions de victòria, però aconseguir la clau del Palau de la Generalitat requereix alguna cosa més: una majoria parlamentària que ningú no garanteix. El terreny de joc que deixin avui les urnes pot ser intransitable si no s’arriba a acords i conduir a unes noves eleccions d’aquí sis mesos.
En cas de victòria, Illa ha anunciat que presentarà la seva candidatura a president encara que el PSC no disposi dels vots necessaris que els partits independentistes li neguen per endavant. Mentrestant, Aragonès i Borràs han preferit mantenir les cartes amagades sobre la investidura en espera de qui suma més suports. Entre els fins avui socis de Govern només hi ha unanimitat en una qüestió: en cas que reeditin el pacte que ara defugen, les regles internes del joc canviaran.
El compromís electoral subscrit pels partits independentistes per deixar el PSC fora de la governabilitat és un punt de partida. ERC ha posat negre sobre blanc la seva negativa a repetir un tripartit que només defensen els comuns. Salvador Illa rebia així la rèplica al seu rebuig a governar amb qualsevol que defensi el procés. Borràs s’autodescarta; Junts només s’ofereix per a un Govern “nítidament independentista”. I la proposta de Govern ampli en defensa de l’autodeterminació i l’amnistia que va llançar Pere Aragonès per començar la campanya acumula vetos a dreta i esquerra. Del PDECat a la CUP, d’En Comú Podem a Junts... I tots contra Vox per activa i per passiva.
El rebuig a la ultradreta va arribar ahir fins a la tradicional foto de candidats de La Vanguardia, recuperada aquest any després de la impossibilitat de dur-la a terme el 2017 amb els candidats a la presó o a Waterloo. Dolors Sabater, de la CUP, va rebutjar el seu lloc a la foto al costat d’Ignacio Garriga. Àngels Chacón, del PDECat, va acceptar un intercanvi “des de l’abisme ideològic i democràtic que ens separa”. Chacón, que té com a repte aconseguir representació per al seu partit, fa dies que va posar en marxa el seu particular cordó sanitari contra Vox. Ni tan sols es va adreçar al candidat en cap dels cinc debats de la campanya.
Els resultats no seran innocus a Madrid. I no només per la relació que en derivi de la Generalitat amb el Govern central en funció de la seva composició i com s’acaba afrontant la carpeta catalana. Pedro Sánchez ha assumit en primera persona l’aposta socialista per Illa i la composició final del Parlament i el futur Govern pot afectar el seu polifònic Executiu de coalició i la majoria al Congrés.
Els xocs entre el PSOE i Podem també han augmentat durant la campanya electoral, amb Pablo Iglesias al capdavant, conscient que els comuns són la seva principal font de vots a les eleccions generals i que un mal resultat a Catalunya afectaria la fortalesa del grup confederal. A més, Iglesias és el principal valedor de la majoria parlamentària forjada fins ara amb ERC i Bildu, a més del PNB.
Ara el paper d’ERC com a soci preferent està en joc. Una derrota dels republicans avui pot fer qüestionar el perfil pragmàtic imposat per Junqueras des de fa tres anys com la via per substituir l’antiga Convergència a tots els efectes. Així i tot, a les files d’ERC es manté com a inamovible l’aposta pel diàleg. Els indults als presos de l’1-O poden estar a tocar.
L’alternativa de Sánchez a Ma
L’ESCENARI ELECTORAL La campanya ha estat prolífica en debats –cinc–, ofertes de pactes i vetos
L’ALTRA BATALLA Puigdemont i Junqueras es juguen l’hegemonia de l’independentisme
drid passa per Ciutadans. El daltabaix de les eleccions generals pot tenir la seva rèplica a Catalunya. Després de la insòlita victòria d’Inés Arrimadas el 2017, al davant dels partits independentistes, Carlos Carrizosa podria perdre fins a dos terços de la seva representació actual. El candidat descarta dimitir si es compleixen els sondejos.
Pablo Casado és el líder estatal que més es juga a Catalunya. El president del PP ha invertit molts mesos i esforços a impulsar la campanya d’Alejandro Fernández i corregir l’estratègia dels populars amb Mariano Rajoy. Però la confessió de Luis Bárcenas sobre la caixa B del partit pot afectar la seva progressió a les enquestes, acabar de disparar Vox i obrir una nova crisi a les files populars.
La legislatura arrencarà amb més partits que mai, un hemicicle semibuit a causa de les restriccions i amb dubtes sobre la viabilitat d’una futura investidura. La triscaidecafòbia és la por irracional del número 13, i la XIII legislatura és plena d’incògnites.