La Vanguardia (Català-1ª edició)
Parèntesi olímpic
Sergi Pàmies
“Fa massa sol”, diu Pedro Madueño mirant el cel amb un rictus contrariat. La climatologia és l’únic element que no pot controlar. L’avalen dinou portades de jornades electorals, amb l’excepció de la del 2017, que va haver de resoldre’s amb una il·lustració d’Oriol Malet perquè dos dels caps de llista, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, eren a la presó de Soto del Real i Waterloo, respectivament.
Són les 8.30 h. De pujada m’he creuat amb desenes de corredors, passejadors de gossos i algun depravat que troben a Montjuïc el gimnàs ideal, sense límit d’aforament. Madueño ha triat l’Estadi Olímpic pels nou carrils de la pista d’atletisme (un per candidat), l’excel·lent ventilació i perquè s’estimava més una imatge poc festiva, coherent amb un any de merda. Hi ha també un cert component de recapitulació professional: va ser aquí on, la nit de la inauguració dels Jocs Olímpics, va fer la foto de la fletxa que Antonio Rebollo va llançar per damunt del pebeter. L’obturador obert de l’objectiu va permetre a Madueño captar tota la trajectòria d’una fletxa que, segons la prova gràfica, va passar de llarg. Diuen que si, imitant els exploradors de pel·lícula d’indis, enganxes l’orella al terra, encara pots sentir com ressona el tro de veu de Constantino Romero intentant evitar una tragèdia: “¡Atletas, bajen del escenario!”.
Han passat gairebé dinou anys. La rumba eufòrica d’aquella nit no es pot comparar amb l’actualitat depressiva. Avui Madueño ha demanat que reguin la pista per aprofitar l’efecte visual de l’aigua. També ha recomanat als candidats que no portin sabates de taló o de sola dura. Això ha provocat un cert nerviosisme entre les candidatures, espantades que un diari teòricament respectable com La Vanguardia els pogués obligar a fer el paperina més enllà del que és estrictament necessari. Al final, però, li han fet cas i abunden les indumentàries i els calçats informals, més de cap de setmana que de campanya electoral pura i dura.
Arriba Alejandro Fernández (PP), que destil·la la confiança resignada de saber que haver estat el millor al debat de TV3 tindrà conseqüències demoscòpiques perfectament descriptibles, que és el que passa quan els que t’aplaudeixen són els teus adversaris. Tots els candidats se saluden amb una cordialitat que només sembla forçada quan li toca el torn a Ignacio Garriga (Vox).
A la sala de càtering s’exposen les divuit portades electorals. Abasten l’evolució dels lideratges del país i de la manera d’explicar-los periodísticament. Totes juntes transmeten un missatge ambivalent, que conflueix en la sensació d’oportunitats reiteradament dilapidades, o com deia el vers d’aquell bolero que tant els agradava a Luis Arribas Castro i a Manuel Vázquez Montalbán, de “Lo que pudo haber sido y no fue”.
El racó habilitat per les urgències alimentàries confirma que les restriccions sanitàries de la pandèmia també han afectat l’art de l’avituallament, que tradicionalment saciava la gana –un pou sense fons– dels seguicis, els periodistes i els que ens dediquem a comentar la fotografia electoral. Dolors Sabater (CUP), que ha arribat comentant que li encanta comunicarse amb la gent, demana un suc de taronja. El cambrer li diu que és “multifruites”, que deu ser a la fruita el que la multiculturalitat és a la societat.
Que el cambrer s’interposi per preservar la distància de seguretat confirma que no ens podrem abraonar damunt del menjar, com sempre fèiem. Resultat: m’he de conformar amb un croissant tan enorme que no me’l puc acabar. De fet, estic a punt d’ennuegar-me, igual que el doctor Fernando Simón amb aquella ametlla que semblava una estratègia d’enverinament de servei secret postsoviètic.
Jéssica Albiach (En Comú Podem) i Àngels Chacón (PDECat) parlen d’olis vegetals, de menjar saludable i de dieta macrobiòtica. Si fossin al Parlament o en un plató de televisió, fingirien que no estan d’acord i s’indignarien. Però avui aprofiten la jornada de reflexió per redescobrir el plaer
SOL PRIMAVERAL La climatologia és l’únic element que Pedro Madueño no pot controlar
RECAPITULACIÓ Les divuit portades abasten l’evolució dels lideratges del país i de la manera d’explicar-los
CORDIALITAT Aquí, en principi, no hi ha pactes d’exclusió ni cordons de seguretat entre candidats