Miralls i miratges

Representa que avui fem arribar una postal al futur. Tots els catalans amb dret a vot podem fer-ho, és el dia. Les paperetes dins les urnes creen realitat, encara que la democràcia està abonyegada i la pandèmia ens desfibra. Els vots esbossen quina Catalunya volem i, sobretot, quina no volem. Aquest esbós està sotmès a rebots posteriors que se’ns escapen: pactes, jutges, atzars i accidents. I al factor humà. El més apassionant de la democràcia és que sempre pot donar-nos alguna sorpresa. És la poètica intempestiva de les urnes: limita al nord amb els daus de Déu i al sud amb el caprici del simi sofisticat. Votar té tant de confessió amb el capellà com d’aposta en un casino.

El premi no és ni l’absolució ni un milió de dòlars: és quan el resultat no s’allunya gaire del país imaginat dins la teva testa. Aleshores, tirem dels miralls: Catalunya comparada amb altres llocs del planeta. En aquesta llista, hi ha un clàssic: “la Dinamarca del Mediterrani”, metàfora que ha estat esmenada aquesta campanya per alguns candidats, que han advertit del perill de convertir-nos en “l’Andorra del

Votar hauria de servir per transformar la història

sud”. Escòcia és un referent dels últims deu anys, molt millor que Montenegro, esclar. Anys enrere –durant la presidència de Mas–, es va parlar de fer de Catalunya “el Massachusetts dels Estats Units d’Europa”. En canvi, quan l’ensulsiada de l’imperi soviètic, van proliferar les comparacions amb algunes nacions del centre i l’est del Vell Continent (els bàltics tenien molta requesta) i, abans, Pujol estava fascinat amb Baden-Württemberg i la Llombardia. La cosa ve de lluny: Prat de la Riba, pare del catalanisme polític, admirava tant la Prússia de Bismarck com els Estats Units; “siguem americans”, va escriure.

Miralls o miratges? En una entrevista a la revista L’Avenç, l’estiu del 2002, Pasqual Maragall deia això: “Jo crec que compta més la geografia que la història, encara que la història li dona la sal i el pebre”. Quan va arribar a la presidència de la Generalitat, va adonar-se –tal vegada– que havia estat massa optimista. Votar no altera la geografia, però hauria de servir per transformar la història. Trencar els miralls, escapar dels miratges.