La millor elecció per a avui

És inevitable que els que, en el passat, hem ensopegat amb certs processos electorals a l’Amèrica Llatina vegem les nostres convocatòries catalanes com el contrari de la crispació. Si has vist candidats assassinats a la cuneta, llei seca obligatòria el dia de vot o un grup de nois anunciant compra de vots per megàfon, tendeixes a opinar que, fins i tot sent manifestament millorable el nivell del debat, les discrepàncies sobre com organitzar la nostra societat s’enfilen, en general, pel carril adequat.

Com que el dia és llarg, votar és ràpid i els programes televisius resulten carregosos (jo poso la tele a mitjanit, quan els resultats ja són fiables), una bona idea és llegir novel·les sobre eleccions. A mi em sembla que la millor publicada des de principi de segle és Candidato, d’Antonio J. Rodríguez, on un professor universitari “d’extrem centre” aspira a la presidència d’Espanya. Destaquen també la trilogia Los salvajes del francès Sabri Louatah, Submissió de Michel Houellebecq o Mauricio y las elecciones primarias d’Eduardo Mendoza. Més enllà dels contemporanis, el txec Jaroslav Hašek recrea a Historia del Partido del Progreso Moderado Dentro de los Límites de la Ley les peripècies d’aquest partit que ell mateix va fundar a la convulsa Praga de principis de segle. El seu programa, farcit de propostes culturals, va fer que “als cercles literaris i estudiantils va començar a considerar-se la idea que el partit que s’acostava a la gent amb discursos instructius i no iniciava la seva activitat amb frases buides tenia futur” (coda: Hašek es guanyava la vida robant gossos i falsificant-ne el pedigrí per vendre’ls). Per la seva banda, el Víctor d’El disputado voto del señor Cayo, de Miguel Delibes, diu: “A l’elector només cal dir-li tres coses, així de fàcil: primera, que voti. Segona, que no tingui por. I tercera, que ho faci en consciència”.