Escopir al cel

Vox és la singularitat més gran d’aquesta campanya electoral. No només per ser un partit d’extrema dreta i xenòfob, que n’hi ha almenys un altre que també s’hi presenta, sinó perquè ha tingut altaveu per primera vegada en unes eleccions catalanes. La decisió de la Junta Electoral d’incloure’l als debats per les seves possibilitats de representació ha estat polèmica i discutible, tot i que legal.

No es tracta d’una formació com les altres, incloent-hi les que tenen un funcionament més atípic, i sense voler comparar partits amb molt diversa trajectòria i història. Tot i que les mitges veritats o fins i tot les mentides són, per desgràcia, instruments utilitzats habitualment pels líders polítics per fer anar l’aigua al seu molí, la formació verda en fa l’eix central de la seva activitat política. Ha estat assessorada pels mateixos que van aconseguir que un ignorant com Donald Trump guanyés les eleccions i que són al darrere de les formacions ultres que han aconseguit el poder o ho intenten arreu del món. Jair Bolsonaro al Brasil, Matteo Salvini a Itàlia, Viktor

La presència de Vox ha permès a d’altres trobar un titella que els fa més bons

Orbán a Hongria. El seu cap visible és Steve Bannon, que ja va ser membre fundador del Tea Party, cavall de Troia dins el Partit Republicà nord-americà, i que va acabar a Brussel·les fundant The Movement. Una organització que qualifica de “moviment evangelitzador”. Recentment li ha guanyat la batalla al Govern italià i ha obert una acadèmia en una cartoixa del 1200: la primera universitat per aprendre les noves eines que utilitza el feixisme per dinamitar la democràcia.

Però tornem cap a casa. La presència de Vox, a banda de terroritzar el PP amb el fantasma del sorpasso ,ha permès a d’altres trobar un titella que els fa més bons, per estricta comparació amb les mentides, exageracions i bestieses que el seu candidat va escampant arreu. Aquesta tàctica no fa més que engrandir la seva importància i fer pensar als seus possibles votants que alguna cosa deu fer bé si tant els altera. La temptació, a més, de ridiculitzar-lo, ateses les seves poques habilitats comunicatives i nul·la formació i coneixement de la realitat de Catalunya, és també una equivocació. Totes dues són terribles errors, comesos ja als Estats Units, el Brasil o Hongria. Aquesta extrema dreta no es combat de forma tradicional, ja que el seu creixement no es basa en mètodes tradicionals. Mentre uns escupen al cel i reben a la cara l’escopinada, ells estan intoxicant els seus seguidors i simpatitzants còmodament asseguts davant l’ordinador.