La Vanguardia (Català-1ª edició)
Borrell al país dels soviets
La bufetada que amb la mà plana el ministre Serguei Lavrov va clavar a l’alt representant europeu Josep Borrell ha despullat altra vegada les debilitats de la Unió Europea. La imperícia de l’espanyol al denunciar en públic la detenció de l’opositor Aleksei Navalni va posar amb safata el contraatac del rus i de retruc va fer aflorar la pedra a la sabata del Govern d’Espanya, els líders independentistes empresonats. Però l’habilitat diplomàtica del faixador Lavrov i la seva vistosa victòria és una cortina de fum que no ha d’amagar el quid del problema.
La Rússia de Putin és una democràcia de baixa intensitat, on els dissidents són detinguts i l’oposició, emmordassada. Les sospites de pirateig en els secrets d’altres països són clamoroses i els intents de desestabilitzar la Unió Europea, flagrants. La diferència és que mentre el ministre rus salta al ring amb els pertrets d’un Estat, Borrell compareix amb guants de goma i espardenyes foradades. Aquesta batalla desigual es plasma en la desunió imperant entre els Vint-i-set, una imitació de l’exèrcit de Pancho Villa on mentre a Brussel·les s’aproven sancions contra la dictatova de Moscou, Alemanya reprèn les obres del gasoducte Nord Stream 2, que transportarà sense intermediaris el gas rus des de Sant Petersburg fins a les llars alemanyes a través del Bàltic.
La falta d’una política exterior comuna és només un dels dèficits que traven el club europeu. Els errors no forçats en la gestió de la pandèmia són un altre esvoranc per on penetra l’aigua del desencant en el projecte comú. La decisió d’Ursula von der Leyen de tancar la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord per evitar que les vacunes continentals arribessin a territori de la Gran Bretanya va ser un fiasco monumental impropi d’una dirigent amb una mínima intel·ligència política. No només perquè revelava una mesquina forma de revenja contra el díscol britànic, sinó perquè carregava de raons els brexiters de Boris Johnson. I a més ha empastifat l’autoritat moral atresorada amb la resposta conjunta a la crisi econòmica i sanitària provocada pel virus.
En un planeta on els Estats Units i la Xina es disputen el lideratge, Europa és un pigmeu polític encara que ric en llibertat i benestar. Valors poc cotitzats al mercat global, on preval la llei del més fort, sobretot quan tu mateix et dispares al peu.