La Vanguardia (Català-1ª edició)
Twitter es converteix en el confident de la pandèmia
Proliferen els tuits de dol i de gent que demana ajuda per trobar feina
Davant les restriccions que viu el contacte social, no només la informació i l’educació s’han traslladat a internet, sinó també les relacions socials i personals. Aquest era un fenomen que ja passava, però sens dubte la crisi sanitària ha contribuït que s’hagi aguditzat.
Moltes coses que abans vivíem fora ara tenen lloc dins de les xarxes socials. Així, cada vegada és més freqüent, sobretot a Twitter, llegir missatges del marit que explica la mort de la seva dona després d’una llarga malaltia, dels que s’acomiaden del seu gat o del seu gos penjant fotos i agraint-los tants anys de companyia, i fins i tot dels que no tenen feina i demanen que “Twitter faci la seva màgia” i els ajudi a trobar-ne.
Són tuits que sempre han existit, sens dubte, però ara n’hi ha molts més, i rarament cauen en sac foradat o desapercebuts. Al contrari: aconsegueixen centenars o milers de respostes i de retuits, fins i tot de gent que deixa clar que, per bé que no coneix de res el dolençós o l’aturat, li fa arribar tot el seu escalf.
Fins i tot hi ha usuaris que s’enfaden si creuen que han rebut menys atenció que un altre membre d’aquesta xarxa social en la mateixa situació que ells.
Per Josep Lluís Micó, catedràtic de Periodisme a la Universitat
Ramon Llull-Blanquerna (URL), “Twitter és el nou Facebook, i una xarxa social molt permeable al clima social de cada moment. Si la situació és complicada per a tothom, la textura de la comunicació ho reflecteix immediatament”.
Per la seva banda, el filòsof Eduardo Infante explica que “hi ha molta desesperança. La gent recorre a les xarxes socials per no sentir-se sola, i per això s’exposa en aquests fòrums”. De tota manera, Infante afegeix que li “preocupa la importància que estem donant al factor emocional. No s’han de reprimir les emocions, però sí que hauríem d’aprendre a gestionar-les”.
I és que segons aquest filòsof,
“no ens hem de deixar portar, cal encarrilar les emocions o correm el risc de caure en un comportament infantil. També pensem que totes les emocions són bones, i no és cert”.
Però probablement ara com ara això sigui més fàcil de dir que de fer, “i és comprensible que a tots ens surti la vena sensible i que aquesta mena de missatges prenguin rellevància a les xarxes socials”, diu Micó. “Twitter sempre ha estat una xarxa social associada als extrems, que no ha sabut mai trobar un punt d’equilibri. A més a més, té un format breu que convida a la participació ràpida i sense reflexió. Fins i tot en el fils: que alguna cosa sigui llarga no vol dir que necessàriament hagi de ser reflexiva o profunda”, explica Micó, que creu que el fenomen no és tan innovador: “Compartir de manera compulsiva era una cosa que ja es feia a Facebook i que ara s’ha traslladat a Twitter”.
La psicòloga Mireia Cabero, professora de la UOC i impulsora de la cultura emocional pública, recorda que “els éssers humans som socials, col·lectius i comunitaris: la nostra identitat també necessita l’altre per construir-se, necessitem sentir-nos part d’un grup i necessitem la nostra tribu. I el coronavirus està posant fi a aquestes tres necessitats tan bàsiques”.
Perquè el que va començar com un confinament de quinze dies
amb el primer estat d’alarma, a mitjans de març de l’any passat, s’ha convertit en un any de restriccions, i és normal que “les emocions que aflorin siguin la por i la inseguretat”, diu Cabero. “Un any després estem fatal, se’ns acaben els recursos emocionals i no tothom s’adapta a la situació. A molta gent el que li queda són les xarxes socials, que formen part d’aquesta tribu que tots necessitem”, afegeix aquesta psicòloga.
Comparteix aquesta opinió el professor de Filosofia de la UOC i la URL Miquel Seguró, quan diu que “cal donar a les situacions la solució que de veritat els podem donar, i Twitter també pot estar al servei de comunicar emocions, demostrar empatia i demanar ajuda”.
FORMAT És una xarxa social que convida a la participació ràpida i sense reflexió
FATIGA Amb els recursos emocionals esgotats, només queda compartir el dolor a internet
Per Seguró, aquest fenomen “demostra que la realitat virtual ja és molt real i forma part plenament dels nostres anells de relació”.
Segons l’opinió de Seguró no s’ha de caure en la fal·làcia de crear mons binaris. “Aquesta nova esfera de realitat virtual conviu amb la realitat fàctica, que és la del cos, la de la presència de l’altre, les abraçades i la veu. Cal tenir molt clar que no són realitats excloents l’una de l’altra, que totes dues conviuen, que les anem integrant i anem descobrint aquesta altra manera de relacionar-nos que ha vingut per quedar-se”. En aquest sentit, Cabero opina que aquestes dues realitats “resolen diferents necessitats, que al seu torn responen a diferents nivells d’inquietuds, que de vegades són comunicatives i d’altres curatives”.
El que fan totes aquestes persones que comparteixen les seves experiències negatives a les xarxes socials “no és gestió emocional, és expressió emocional. En el fons els és igual la repercussió del que publiquen o si obtenen moltes o poques respostes”, explica Cabero.
Ara bé, sembla que la pandèmia ha instal·lat la idea que, “si el planeta sencer pateix, doncs Twitter és la meva finestra a aquest patiment connectat a gent propera, a qui no coneixes de res, cosa que proporciona una proximitat fictícia”, diu Micó.
La conseqüència és que “les xarxes funcionen com una comunitat de testimonis emocionals. La idea és que tots som un i som aquí per ajudar-nos. Protegint l’altre em protegeixo a mi mateix. Això és important, a més, perquè normalitza la vida interior i normalitza el dolor”, afegeix Cabero.
I normalitat, precisament, és el que tots estem desitjant.
JUAN MANUEL GARCÍA
La primera onada de la pandèmia va estar marcada per la por. Por d’allò desconegut i incertesa davant el que havia de venir. La treva estiuenca va anar bé, però va resultar contraproduent. A la tornada de les vacances ens esperava la segona onada, que va generar ràbia, frustració i (més) desconfiança en les autoritats. Van tornar les restriccions, les quarantenes i el distanciament físic i social. Es van perpetuar els tocs de queda.
Ara, gairebé un any després de l’inici de la crisi sanitària de la covid, les emocions predominants en els milions de persones afectades són la impotència, el desànim i l’apatia. I tot això ens dirigeix a la següent epidèmia que plana sobre la població mundial: la que amenaça de frenar la nostra salut mental.
Ja a l’octubre l’OMS (Organització Mundial de la Salut) estimava que un 60% de la població europea patia la denominada fatiga pandèmica. Moltes altres investigacions internacionals han revelat des d’aleshores els efectes devastadors de la crisi sanitària sobre el nostre benestar emocional. Ha augmentat significativament la prevalença de l’insomni, el trastorn per estrès posttraumàtic, la depressió, l’ansietat i la resta de trastorns psicològics.
Un traç menys científic però
Termes de les cerques Ansietat Estrés 100 75 50 25 0
FONT:
Depressió igualment il·lustratiu és el que dibuixa el gràfic de les cerques al llarg del temps a Google de termes relacionats amb la salut mental. La corba mostra que els pics de consultes sobre ansietat coincideixen amb els pitjors moments de les tres onades (a començaments d’abril, a finals d’octubre i en el període actual).
Un informe més extens de Semrush, una plataforma de software especialitzada en gestió de la visibilitat en línia, observa que entre els anys 2017 i el 2020 les peticions de cerques del terme ansietat van augmentar un acumulat d’un 33% (el pic més gran va ser l’abril del 2020, amb un increment d’un 82% respecte a abril del 2019). Respecte a depressió, el nombre de resinó gistres ha augmentat un 21%.
Altres recerques associades creixen en semblant proporció durant aquest període de temps: “ansietat símptomes” (+60%); “com calmar l’ansietat” (+52%); “com controlar l’ansietat” (+17%); o “què puc prendre per a l’ansietat i els nervis” (+101%).
A fi d’afrontar l’impacte emocional de la pandèmia, el professor de Psicologia de la UOC i investigador principal del grup CareNet de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) Israel Rodríguez Giralt advoca per posar el focus no només en l’àmbit estrictament sanitari, sinó en la perspectiva psicosocial. El punt de partida, segons aquest expert, és assumir que no ens trobem davant una emergència sanitària
RECUPERAR EL CONTROL DE LES NOSTRES EMOCIONS. Com que hem afrontat la pandèmia com alguna cosa amb data imminent de caducitat, hem ajornat alguns projectes amb l’esperança de reprendre’ls més endavant. El cert és que l’espera passiva és nociva i que algunes coses ja són irrecuperables. És precís assumirho i normalitzar les nostres emocions.
MANTENIR ELS VINCLES SOCIALS. En tota situació d’incertesa cal centrar-se en l’essencial. Per això és bona idea mantenir els vincles amb el nostre entorn afectiu fins i tot en temps de distanciament social, substituint el contacte físic per les vies de comunicació virtual (trucades, xats, xarxes socials, etcètera).
POSAR LÍMITS A L’APATIA. Les pressions a què ens veiem sotmesos en la situació actual provoquen que tot el que no sigui la feina o la família passi a un segon pla. Convé rebel·lar-se contra això, buscar espai per al plaer i fins i tot permetre’s matar el temps amb activitats improductives que, en paraules d’Ubieto, “relaxin les nostres hipoteques mentals”.
BUSCAR AJUDA (I DEIXAR-LA). La clau està en cadascú. Quan no es poden controlar els factors externs cal implementar els canvis necessaris per sentir-me millor i fer sentir millor els que ens envolten. Un primer pas pot ser apostar per la vitamina D: maximitzar el contacte amb la llum solar, molt important per regular els bioritmes, adaptar la nostra dieta en la mesura possible i sortir al carrer tant com les restriccions i la prudència ho permetin.