La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els efectes de la covid sobre la salut mental amenacen de cronificar-se
Afrontar la crisi com un parèntesi no ajuda a superar les seqüeles emocionals
davant el que qualifica com “un desastre lent”.
Segons la seva visió, la pandèmia no és una situació puntual que genera un impacte abrupte i després passa de llarg, com els efectes de la borrasca Filomena a Madrid. És un procés molt més llarg i sinuós que tindrà seqüeles a llarg termini. “Ens equivoquem quan afrontem la crisi de la covid com un parèntesi. S’assembla més a un episodi de contaminació per radiació, que deixa efectes persistents en la població”, argumenta Rodríguez Giralt.
Experts com el psicoanalista José Ramón Ubieto o la psicòloga Aída Rubio apunten algunes estratègies individuals que, sumades a unes polítiques socials eficaces, poden ajudar a combatre la fatiga emocional:
COM PARLAR DEL TEMA SENSE TOPADES
La clau per poder parlar amb amics i familiars sobre vacunar-se o no sense que això posi en perill les nostres relacions personals és, precisament, evitar el cunyadisme.
No desqualificar ni ridiculitzar Rafael Penadés emfatitza la necessitat de fugir de posicionaments supremacistes i evitar desqualificar i ridiculitzar l’altre com a ignorant o boig.
Contrarestar amb dades
“Cal ser més assertiu i validar l’actitud de l’altre, i a partir d’aquí ajudar els qui són antivacunes per por de treure’s la por amb informació, contrastant els seus dubtes o rumors amb dades, però evitant fer-los sentir ridículs”, comenta el psicòleg.
Aconsella que si un assegura que les vacunes van malament, que perjudiquen, es respongui amb un “quines dades tens
d’això?” I si s’aporta algun cas d’efectes secundaris, admetem que sí, “que no hi ha cap tractament que no els tingui, fins i tot el paracetamol, però que la informació que es va tenint demostra que les vacunes de la covid són molt segures, amb un nivell de seguretat semblant al de vacunes anteriors”.
La persona no és la seva opinió
Rafael San Román, psicòleg d’ifeel, creu que discrepar salvaguardant les relacions depèn de les habilitats negociadores i comunicatives dels qui intervenen. Considera que una regla d’or és diferenciar la persona de l’opinió, “no reduir l’altre al que és un antivacunes irresponsable i perillós”, perquè amb aquella persona es poden tenir punts de vistes diferents respecte a la vacunació i en canvi compartir moltes altres coses i ser amics de l’ànima.
Sospesar i dosificar la reacció A l’hora de debatre, un pot decidir ser assertiu o agressiu, més o menys vehement, conversar, provar de convèncer o atacar... I hauria de sospesar les conseqüències que pot tenir una confrontació en funció de l’interlocutor que té davant –no és el mateix si es tracta d’un familiar estret que d’un conegut–, del grau de confiança per expressar-se, i de si la discussió té sentit o és un desgast estèril.
“Al final, el conflicte és inherent a les relacions humanes, no podem evitar-ho; la qüestió és com ho gestionem, perquè això és el que determinarà en quin estat queda la relació, si acaba devastada i per una discussió vehement deixem de parlar-nos o si, al contrari, la confrontació s’acaba amb un ‘en fi, prenem alguna cosa?’”, conclou San Román.