La Vanguardia (Català-1ª edició)
I ara, cunyadisme vacunal!
Les teories conspiradores antivacunes posen a prova les relacions personals a mesura que avança el pla d’immunització
El “cunyadisme vacunal”, el debat i les friccions entre familiars i amics sobre vacunarse contra la covid o no i la polèmica sobre les idees antivacunes, amenaça de convertir-se en un fenomen tan global com la pandèmia del coronavirus. La seva incidència avança així que ho fa el procés de vacunació, i els incidents proliferen allà on la campanya d’immunització va més avançada i on la població en general i no només els grups de risc pot decidir si vacunar-se o no, com els Estats Units o el Regne Unit.
En publicacions en línia es llegeixen nombrosos testimonis d’això, com el d’en Paul, un paleta de 37 anys de Glasgow (Escòcia), barallat amb la seva família des del Nadal per les seves opinions antivacunes. O el de l’Azeza, una estudiant de dret de Ciutat del Cap, Sud-àfrica, que va perdre dos bons amics en un acalorat debat sobre les vacunes. La Holly, enginyera espacial de 42 anys de Houston, Texas, ha deixat de parlar a la seva cosina per privar els seus fills, menors d’edat, de la possibilitat d’immunitzar-se contra la covid.
I Espanya no és aliena a aquest fenomen. En aquest estadi inicial de la campanya de vacunació, les friccions encara estan molt circumscrites a les xarxes socials, a les quals han recorregut els escèptics del coronavirus per compartir el seu credo antivacunes. Però psicòlegs i sociòlegs pronostiquen que no trigaran a saltar a les llars, a les converses entre amics, companys de feina i familiars tan aviat com comenci la vacunació massiva, de manera que convé conèixer i entendre el fenomen i prepararse per no caure en el cunyadisme vacunal i poder parlar de vacunes sense que això arruïni les nostres relacions personals o augmenti l’estrès i fatiga que ja acumulem a causa de la pandèmia.
“El cunyadisme ha existit tota la vida i no és una actitud particularment espanyola; és un conjunt de conductes derivades de certa prepotència i narcisisme del dolent, de pensar que jo conec la veritat, que estic més ben informat que tu, que a mi no me la colen mentre que a tu te l’estan colant, i per això soc vehement i intento imposar fermament el meu punt de vista”, explica Rafael San Román, psicòleg de la plataforma ifeel.
I subratlla que, en realitat, el cunyadisme és un mecanisme de defensa que tothom té i utilitza en algun moment. “Pensar que sé sobre un tema és una manera de percebre que tinc control sobre aquell tema, i això em dona seguretat, redueix la por, de manera que provem de mostrar que tenim una opinió ben argumentada com a mecanisme psicològic de protecció, per no sentir-nos en risc sinó superiors, i així quedar-nos més tranquils”, detalla.
Rafael Penadés, psicòleg de l’Hospital Clínic i vocal de COPC, opina que en les friccions sobre la vacuna anticovid conflueixen qüestions sociològiques i psicològiques. “Assistim a un fenomen social que té a veure amb les xarxes socials, plataformes on l’actitud d’una minoria s’ha convertit en el debat d’una majoria, provocant que molta gent que no es qüestionava l’avenç que suposen les vacunes ara es replantegi si s’ha de vacunar o no”, apunta.
I ho justifica amb les xifres dels estudis fets per l’Institut de Salut Carles III sobre el comportament de la població respecte a la covid. Si a l’inici de l’estiu, un 70% d’enquestats deia que es posaria la vacuna si estigués disponible, en el sondeig del setembre el suport havia baixat a un 43%, i a l’informe del novembre, a un 39%.
Penadés relaciona el fet que moltes persones es qüestionin ara el fet de vacunar-se –una cosa que sabem que ha allargat l’esperança de vida i és un dels avenços més grans de la medicina”– amb el negacionisme, un paraigua sota el qual conflueixen molts perfils diferents. “Hi ha l’antivacunes pur, que és el més procliu al cunyadisme perquè per a ell això és una qüestió entre ideològica i de rol social que vol complir; però també hi ha persones que tenen un discurs desesperat després del qual amaguen altres coses, com la por, falta de control o incertesa”, diu.
Entre aquests inclou col·lectius de persones grans que veuen que la informació és ambigua i contradictòria (hi ha vacunes que els poden posar i d’altres no, cosa que els fa suposar que són dolentes) i que,
Amb les xarxes socials, l’actitud d’una minoria (els antivacunes) s’ha convertit en el debat d’una majoria
davant el temor, es posen en contra de les vacunes i fonen el seu discurs amb el més comú dels antivacunes. També, diu Penadés, hi ha persones hipocondríaques a qui els fa por punxar-se, prendre medicaments i tot el que té a veure amb la indústria farmacèutica, que senten incertesa i falta de control perquè la informació que els arriba sobre les vacunes anticovid no és del tot clara.
S’hi afegeixen adolescents i gent jove intentant exercir el seu rol social en la família o en el grup, i als quals de vegades no els queda més remei que portar la contrària i posicionar-se com a antivacunes. “Per això, quan en el nucli familiar o d’amistats sorgeix aquest discurs desesperat antivacunes que respon a situacions de por, frustració o incertesa, hauria de ser escoltat i mostrar empatia, perquè si desqualifiquem o fem sentir ridícul aquell adolescent o aquella persona gran, provocarem que, per oposició, es reforci la seva actitud”, aconsella el psicòleg.
San Román coincideix en la necessitat de practicar l’empatia, les bones maneres, el respecte i l’assertivitat quan sorgeix la polèmica entre els qui volen i no volen vacunar-se per evitar topades. “Cal tenir en compte si val la pena un debat o una discussió, cal analitzar qui tenim davant, perquè no és el mateix enfrontar-me a l’àvia que a un exmarit, a un fill o a un amic; i cal plantejar-se si volem convèncer l’altre del que nosaltres fem o només expressar la nostra actitud i que ell faci el que vulgui”, apunta el psicòleg.
El seu consell és triar bé les batalles i, si se sap que serà un debat estèril, no cremar-se, eludint parlar del tema, “com ja fan moltes persones per tenir la Nit de Nadal o altres reunions familiars en pau”, exemplifica.