La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una oficina tècnica per definir identitat i marca
anys d’història–, de manera que la baixada de públic es nota una barbaritat, probablement més que en altres llocs. Quins motius pot tenir ara la gent per venir al Paral·lel? Els caps de setmana veus les terrasses plenes durant una estona, però això és un miratge, un moment, els altres dies per aquí no hi passa ningú...”.
Aquí proliferen especialment, i aguanten la crisi molt millor, els frankfurts i els kebabs, les botigues de roba econòmica, els basars especialitzats en articles de decoració... “Nosaltres estem de liquidació perquè tanquem –detallen en un gran establiment de compravenda de tota mena de productes de segona mà–, ve tan poca gent que ja no compensa pagar el lloguer. I com que tenim dos locals més al Raval i Sant Antoni... Allà hi ha molt més moviment!”.
“La pandèmia està accelerant la transformació del Paral·lel en un gueto, en un lloc al qual no hi va ningú –intervé Gabriel Jené, de Barcelona Oberta, entitat que agrupa els principals eixos comercials de la ciutat–. El problema és que les administracions no es van creure mai que el Paral·lel podia tornar a ser l’eix dels teatres. L’estat de l’Arnau és un exemple d’aquesta actitud. I un eix basat en la cultura no pot ti
nostra universitat a la ciutat. La universitat que volem ha de viure i bategar al ritme de Barcelona, com a capital de Catalunya i com a capital europea”, defensa Agustí Alcoverro, vicerector de patrimoni i activitats culturals de la UB. Les donacions es poden fer a través del web de la UB. La universitat també demana la col·laboració per a altres patrimoni de la UB. Les campanes les va construir el campaner Miquel Forcada de Vic el 1880 i van començar a sonar el juny del 1881 amb el rellotge dissenyat per la família de rellotgers Cabanyach. Després de més de dues dècades sense fer-ho, les campanes van recuperar el so el 2019 gràcies a una profunda restauració.