Religió i programes polítics

La laïcitat i l’escola concertada divideixen els partits

Hi ha qüestions en què és difícil trobar diferències entre els partits polítics. No cal ni dir que el tema religiós no apareix en els grans debats, i amb prou feines als seus programes. Partits com el PP o Ciutadans gairebé no en parlen, tot i que el seu electorat es defineix majoritàriament com a catòlic i cal donar per descomptades algunes idees. I els que se situen més a l’esquerra fan insistència en propostes laiques, però passen per alt temes com les immatriculacions, l’eutanàsia o els suposats avantatges fiscals de l’Església que han denunciat altres cops.

Vox. Només ha publicat un decàleg electoral sense cap referència a la religió. Això sí, volen “tancar les mesquites fonamentalistes i expulsar els imams que propaguin l’integrisme”.

Partit Popular. Proposen “millorar” els concerts educatius per “igualar el finançament amb la mitjana de l’escola pública”. I volen evitar que es doni un ús polític als centres de culte.

Ciutadans. També a favor de renovar els concerts vigents i garantir-ne la gratuïtat. Expressa preocupació per les cèl·lules o elements terroristes, “especialment els d’inspiració pseudoreligiosa”.

PDECat. Vol “garantir el dret de les famílies al fet que els seus fills rebin la classe de religió arreu”. I considera l’escola concertada “un tresor a preservar”.

Junts. Defineix Catalunya com un “país multireligiós”. Proposa un pacte amb les entitats religioses per regular la llibertat de culte i crear una comissió al Parlament per a la diversitat i la llibertat religiosa. Vol adequar els cementiris a la diversitat religiosa i garantir el coneixement del fet religiós.

ERC. Planteja una “república laica, amb llibertat de creences i conviccions”. Vol “promoure la laïcitat com a garantia de llibertat de consciència i de creences i afavorir el diàleg interreligiós i el coneixement de les diferents tradicions religioses”.

PSC. Proposa un pacte nacional per la laïcitat, una llei de Llibertat de Consciència, suprimir la referència a l’Església catòlica a la Constitució i denunciar els acords amb el Vaticà. Vol garantir que la formació en alguna tradició religiosa es faci fora de l’horari lectiu. Promou que els actes institucionals de la Generalitat siguin aconfessionals i es retirin els símbols religiosos en edificis públics. Salvador Illa ha rebut un manifest de suport de 150 catòlics.

En Comú Podem. Aposta per un Estat laic i una llei de laïcitat. També per eliminar la simbologia religiosa d’actes i edificis públics i suprimir la retransmissió del culte religiós als mitjans de comunicació públics. Afirmen que els representants del Govern no assistiran, com a tals, a actes de culte o festes confessionals. Demanen treure la religió del currículum i de l’expedient acadèmic.

CUP. Demana “deixar d’impartir la religió catòlica en qualsevol centre públic i concertat”. Acusen “l’escola concertada (sovint religiosa)” de ser responsable de l’augment de segregació escolar.

D’altra banda, diverses entitats dels jesuïtes catalans han adreçat un escrit als partits per demanar mesures urgents, com ara enfortir la protecció social, aturar els desnonaments, facilitar la inserció laboral dels migrants o donar residència i feina als joves extutelats.

Fundació Escola Cristiana ha analitzat les propostes i conclou que PP, Cs, PDeCAT i Junts estan a favor del dret a l’educació i l’escola concertada; CUP i ECP proposen abolir els concerts i ERC i PSC, en posició intermèdia, volen millorar-ne el finançament.

L’assignatura de religió és un dels cavalls de batalla i no es diu res sobre les immatriculacions

JOSÉ IRÚN / ACN Els caps de llista dels partits polítics abans del darrer debat electoral per televisió de dijous