La Vanguardia (Català-1ª edició)
Per una educació lliure
La pandèmia centra l’atenció mediàtica i ciutadana, però la vida segueix el seu curs. La nova llei d’educació que s’està tramitant al Congrés dels diputats exigeix un discerniment crític, perquè la qüestió que s’hi aborda, la formació dels infants i dels joves és transcendental per al present i per al futur del nostre país. Ens cal prestar molta atenció a la lletra petita d’aquesta llei perquè, per bé o per mal, afectarà la pràctica docent de molts mestres i educadors, però també la formació integral dels joves. Només una educació de qualitat i rigorosa, centrada en la persona com a eix bàsic i en les seves múltiples dimensions (intel·lectual, cultural, corporal, psicològica, social i espiritual), pot ajudar-nos a sortir de l’atzucac en què ens trobem des de fa dècades.
D’entrada, és una mala notícia que la llei no obtingui i ni tan sols busqui el consens desitjat. En una qüestió tan summament delicada, seria desitjable que hi hagués un gran pacte d’Estat més enllà de les legítimes opcions ideològiques representades en l’arc parlamentari. Aquesta manca de consens és simptomàtica. Tampoc no ens ha d’estranyar. La història de les lleis educatives del nostre país des de la transició fins a dia d’avui és un exemple ben lamentable d’inestabilitat i de lluita ideològica. Cada cop que un partit s’ha fet amb el poder ha volgut canviar la llei educativa que havia dissenyat el governant anterior. Aquesta contínua mutació és un fet molt excepcional si ens comparem amb Alemanya, Àustria o Bèlgica, per exemple. Som lluny del consens i la polarització endimoniada de la vida política, convertida sovint en un espectacle dantesc de barroeria i de mala educació, no ajuda el més mínim a assolir aquest horitzó.
Afortunadament, els bons mestres saben fer la feina i la fan més enllà de les ingerències ideològiques de torn. És bo recordar, com diu la proposta de llei, citant la Convenció universal dels drets de l’infant (1989), que tot infant té dret a l’educació, però també és imprescindible reconèixer el dret dels pares a educar-los segons les seves conviccions filosòfiques, ètiques i espirituals. Aquest dret es tradueix en un deure que comporta una gran responsabilitat per als pares. L’Estat ha de garantir que tot infant rebi l’educació bàsica, que sigui format en els principis i valors bàsics que sostenen la vida democràtica, però, en cap cas, pot ingerir-se en la tasca educativa dels pares i, encara menys, colonitzar ideològicament l’escola.
Els fills no pertanyen als seus pares, però tampoc a l’Estat. No són propietat de ningú, perquè no són objectes i no ho són mai, sinó que sempre i en qualsevol circumstància són subjectes de dret. L’Estat ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a tots i totes, però, a la vegada, la llibertat dels pares a educar segons les seves conviccions i també l’autonomia de les comunitats educatives a formar els infants i joves segons els seus propis idearis i criteris, sempre i quan no posin en risc els principis i valors fonamentals de la democràcia representativa.
L’Estat ha de garantir, també, que els educands que pateixen alguna forma de diversitat funcional o discapacitat disposin també dels recursos necessaris i adequats per poder desenvolupar-se integralment, perquè també ells tenen el dret a ser educats. El respecte que cal professar a la diversitat a les aules, també cal exercirla respecte la diversitat de comunitats educatives nascudes de la societat civil.
L’experiència revela que sovint, sota l’aparent neutralitat de l’educació pública hi ha incoada la ideologia del partit que governa, i que pretén uniformitzar la forma mental dels educands i boicotejar la legitima llibertat de les institucions educatives a fer-ho segons el seu criteri. Aquesta diversitat de criteris i de carismes educatius és una riquesa del país que cal preservar i sostenir. La uniformització, en canvi, comporta un procés d’empobriment cultural.
Demanem un pacte educatiu d’Estat que tingui una estabilitat
Cal un pacte educatiu d’Estat que tingui una estabilitat en el temps i respecti la diversitat de sensibilitats i pedagogies
en el temps i que respecti la diversitat de sensibilitats ètiques, espirituals i religioses, així com les diferents pedagogies que coexisteixen en la nostra societat i que se sostenen en els mateixos principis fonamentals de dignitat, d’equitat i de llibertat. Hi ha en joc un material molt sensible, les generacions futures i el seu desenvolupament integral i amb això no s’hi juga.
ALBERT BATLLE, JOSEP MARIA CARBONELL, MÍRIAM DÍEZ, EUGENI GAY, DAVID JOU, JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL, MARGARITA MAURI, MONTSERRAT SERRALLONGA, FRANCESC TORRALBA