La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les milicianes oblidades Una investigació documenta 1.195 dones catalanes combatents al front
Tota guerra necessita els seus màrtirs i tota revolució, les seves icones. A la guerra civil espanyola gairebé totes les històries tenen nom masculí. I tanmateix les dones hi eren, a la rereguarda i al front, i com ells van patir repressió i exili, però les seves vides són anònimes. La història també la van explicar fins fa ben poc els homes i amb una visió androcèntrica.
Les combatents (Ed. Rosa dels Vents), el llibre que acaben de publicar Gonzalo Berger i Tània Balló, és un intent de donar veu a moltes de les milicianes antifeixistes. Per entendre aquest oblit cal recordar que no va ser fins a les eleccions generals de la República, del juny del 1931, quan per primera vegada les dones van poder presentar-se com a candidates. I no va ser fins a les generals del 1933 quan es va reconèixer el sufragi femení. El 14 de gener del 1934 Natividad Yarza, mestra, es va convertir en la primera alcaldessa de l’Estat quan va guanyar les municipals de Bellprat (Anoia), encapçalant una llista d’ERC.
Tània Balló i Gonzalo Berger rescaten dues icones d’aquest període: Lina Ódena i Marina Ginestà. Paulina Ódena García, filla d’uns sastres de Gràcia, havia deixat l’escola als dotze anys per treballar al negoci familiar. Amb l’arribada de la República entra al Partit Comunista als vint anys. Poc després, la Internacional Comunista la convida amb altres quatre militants a cursar estudis a l’escola Marxista-leninista de Moscou. Quan torna, consagrada com a hàbil oradora, serà secretària general de les Joventuts Comunistes i l’esclat de la guerra l’agafa a Almeria, en un congrés. Es va unir als combatents i el 14 de setembre del 1936 va morir al front de Granada. Es va convertir en màrtir i objecte de propaganda, però tot i així la seva figura amb prou feines ha estat estudiada.
Un cas diferent és el de Marina Ginestà, avui coneguda per la fotografia on apareix vestida de miliciana amb un fusell, a la terrassa de l’hotel Colón de Barcelona. Filla d’un militant d’UGT i d’una cooperativista, quan es produeix l’alçament militar té 17 anys i és una de les atletes que està a punt de participar a l’Olimpíada Popular. Es va allistar voluntària, però la foto que la va immortalitzar va quedar amagada als arxius d’Efe i no va ser recuperada fins al 2002. Marina va treballar primer com a traductora d’un agent soviètic, enviat com a corresponsal del Prav
LLEGIU LA HISTÒRIA DE BASEL BROWN A
www.lavanguardia.com/cultura
d’aquesta institució encarregada de protegir la línia temporal de l’Univers Marvel tenen la seva cara.
Mark Gruenwald va morir als 42 anys d’un atac de cor conseqüència d’una malaltia genètica. Conegut per les seves bromes compulsives, al principi els treballadors de Marvel es pensaven que la mort era un altre dels seus trucs. Complint l’última voluntat que les seves cendres acabessin formant part d’un còmic, Marvel va accedir a la petició familiar i, després de la incineració, va barrejar les restes de l’editor i guionista amb la tinta que va fer servir per imprimir un recopilatori d’Esquadró Suprem. Allà, en la primera edició d’aquells exemplars, descansa en pau.