La Vanguardia (Català-1ª edició)
La llista dels 1.685 morts a França
El Memorial Democràtic crea un registre dels exiliats morts en camps de refugiats
da, i més tard a València va escriure cròniques de la guerra. Detinguda al final del conflicte bèl·lic, es va escapar d’un camp de concentració i se’n va anar a l’exili.
El llibre recull biografies de dones que van obtenir un mínim reconeixement, com la cenetista Libertad Ródenas, o tan anònimes com Pepita Laguarda Batet, que va morir al front d’Aragó. La família en conservava una foto, on la informaven de la seva mort. Darrere, una nota firmada per un tal Juan López Carvajal: “Amb la present rep la més afectuosa salutació de qui comparteix amb tu el dolor per una pèrdua irreparable d’un ésser estimat”. Era del seu company sentimental. Havien sortit junts de Barcelona amb la columna Ascaso, acomiadats per una multitud als carrers. Ell va sobreviure i més tard va explicar que no tenia intenció d’allistar-se, però veient la decisió de la Pepita, li va dir: “Si tu hi vas, jo me’n vaig amb tu”.
El llibre es tanca amb els noms de les 1.195 combatents antifeixistes organitzades a Catalunya que han pogut documentar. Són 360 afiliades al PSUC, 424 de la CNT, 119 del POUM, 64 d’ERC, 48 d’Estat Català... Les dones del PSUC van arribar a crear un batalló exclusivament femení i el 16 d’agost van sortir amb vaixell cap a Mallorca. L’expedició va ser un fracàs. Amalia Lobato Rosique va ser la primera a caure el dia 23 i les seves restes mortals són al cementiri de Ciutadella. A començaments de l’octubre del 1936, el mateix PSUC talla l’accés a les dones a les unitats de combat i decideix que la seva activitat serà a la rereguarda. El dirigent de la CNT Antonio Ortiz també va decidir expulsar les dones de la columna Durruti i a més els van donar la culpa de les malalties venèries detectades. Malgrat el decret de militarització, moltes es van negar a abandonar i van continuar al front.
Les combatents es tanca amb la investigació sobre cinc catalanes detingudes i afusellades a Mallorca el setembre del 1936. Un fosc episodi del qual només es coneixia una foto de les cinc i l’acusació franquista segons la qual eren prostitutes desembarcades per satisfer els milicians. Els autors han descobert que una, Maria García, apareix a la portada de la revista Life quan sortia el batalló femení cap a l’illa. Les altres quatre apareixen també en una foto de Robert Capa del mateix dia. Totes elles eren milicianes voluntàries.
Aquests dies es compleixen 82 anys de la retirada republicana al final de la guerra civil a Catalunya i de l’entrada de França de prop de 475.000 refugiats. Una bona part van anar a parar als camps d’internament improvisats a les platges d’Argelers, Barcarès i Sant Cebrià, en una primera fase, i més tard en altres camps a Vernet d’Ariège, Sètfonts, Bram o Agde. I, encara que sembli mentida, fins ara no existia cap registre del nombre de morts en aquests camps.
Coincidint amb aquest aniversari, el Memorial Democràtic ha publicat una llista amb els noms de 1.685 exiliats republicans morts entre el 1939 i el 1940 als camps d’internament francesos, fruit d’un estudi dels historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor.
A causa del fred, les males condicions dels camps i la debilitat dels ferits hi va haver un elevat nombre de víctimes mortals. Entre 800 i 900 van morir als tres hospitals de Perpinyà (Sant Joan, Sant Lluís i l’antic hospital militar habilitat). I la gran majoria van ser enterrades en fosses comunes al cementiri de l’oest de la capital del Rosselló, al d’altres localitats o en recintes als mateixos camps.
D’aquests 1.685 casos, dels quals s’aporten dades –si existeixen– sobre el lloc i la data de naixement o de residència i la data de la mort i el lloc, un 42,3% eren catalans, un 11% aragonesos, un 10% andalusos, un 6,5% valencians i un 6,5% madrilenys. Ara bé, aquestes dades estan limitades al període que va del gener del 1939 al gener del 1940 i ja s’està ampliant, de manera que es preveu arribar a una xifra d’almenys 2.200. Els camps d’internament es van mantenir fins a l’octubre del 1944, al final de la II Guerra Mundial, però des de finals del 1942
DETINGUDES PELS FRANQUISTES Els autors revelen detalls inèdits de cinc milicianes afusellades a Mallorca
les autoritats franceses van deixar de considerar aquests espanyols com a refugiats i van passar a ser immigrants econòmics, i el seu destí va ser divers; alguns es van allistar com a soldats contra l’exèrcit nazi, d’altres es van quedar a treballar a França i es fa difícil establir-ne la situació.
D’acord amb les noves dades i la proporció de catalans registrada fins ara es poden xifrar en més de 900 els que van trobar la mort als camps d’internament francesos. En una altra base de dades, creada també pel Memorial Democràtic l’any 2019, sobre internats als camps de concentració nazis, es va establir la xifra de 4.427 espanyols morts, dels quals 1.094 serien catalans.
ENVIADES A LA REREGUARDA A finals del 1936, l’exèrcit republicà va obligar les dones a deixar el front
DOBLE TRAGÈDIA Van morir gairebé tants catalans als camps de refugiats com als d’extermini nazi
Jordi Oliva ha explicat a aquest diari que l’estudi parteix d’una llista publicada pel Ministeri d’Afers Exteriors al BOE el 1940, elaborada pel cònsol de Perpinyà. Posteriorment els tres investigadors van descobrir que aquesta mateixa llista, amb algunes variants, ja havia estat publicada uns dies abans a La Vanguardia, el febrer d’aquell any. I les dades han estat completades amb altres arxius, com ara el del diari El Socialista de Tolosa de Llenguadoc, que el 1952 va publicar els morts dels camps de Bram i Pigne, i bibliografia diversa. I encara queden per explorar les estadístiques de defuncions de diferents departaments francesos.
El Memorial també té un altre registres amb el total de catalans morts durant la guerra, que supera la xifra dels 62.000.