La Vanguardia (Català-1ª edició)
Regals enjoiats amb polèmica
Acusacions de peces falses acompanyen l’exposició a l’Hermitage sobre el joier imperial Fabergé
L’exposició sobre el famós joier dels tsars Carl Fabergé havia de ser un esdeveniment cultural per a l’Hermitage de Sant Petersburg. Amb tot, la mostra, Fabergé, joier de la cort imperial, que s’exhibeix al Saló d’Armes del Palau d’Hivern fins al 14 de març, s’ha vist entelada per les acusacions d’un expert i marxant d’art que va assegurar que una vintena de les peces exposades són falses.
Una figura d’un soldat encenent una cigarreta i alguns dels famosos ous de Pasqua no haurien de formar part de l’exposició, afirma l’expert Andre Ruzhnikov en una carta oberta publicada fa uns dies. Ruzhnikov, especialista en l’obra de Fabergé, va assenyalar que hi ha obres que són còpies o no hi ha consens científic que fossin creades pel taller del famós orfebre rus d’avantpassats francesos. Les obres qüestionades són part de la col·lecció privada d’Aleksandr Ivanov, un milionari i col·leccionista d’art rus que participa en l’exposició de l’Hermitage. Aquest soldat i alguns ous de Pasqua són “rèpliques vulgars” o “còpies tosques”, i serien “més apropiades en una botiga de records que no pas al museu més gran de Rússia”, afirmava Ruzhnikov, que va demanar el tancament de la mostra.
L’Hermitage i Aleksandr Ivanov han negat les acusacions. El col·leccionista ha aportat documents per fonamentar l’autenticitat dels objectes exposats procedents del Museu Fabergé de Baden-Baden, que ell mateix va fundar el 2009. El museu peterburguès ha evitat entrar en la polèmica i ha remès a un article del seu director, Mikhaïl Piotrovski, al catàleg de l’exposició: “L’autenticitat de cada objecte que apareix per primer cop en el mercat sempre pot ser qüestionat i discutit”.
Inaugurada el 25 de novembre, l’exposició està organitzada per l’Hermitage en col·laboració amb diversos museus alemanys. Inclou regals i possessions personals de la família imperial elaborada per la casa Fabergé, com tiares, fermalls o braçalets.
Sense oblidar els famosos ous de Pasqua, que va començar a elaborar el 1885. El primer ou de Pasqua carregat de joies i art, l’Ou Gallina, va ser un encàrrec d’Alexandre III com a regal per a la seva dona, l’emperadriu Maria Fiódorovna. Es tractava d’un ou amb closca de platí que en contenia un altre de més petit d’or. Quan s’obria aquest últim es trobava una gallina d’or en miniatura que tenia sobre el cap una rèplica de la corona imperial russa.
Alguns dels elements de la mostra no s’havien exposat mai al museu després de la Segona Guerra Mundial.
Peter Carl Fabergé va néixer a Sant Petersburg el 1846. El 1872 es va fer càrrec de la joieria que havia fundat el seu pare, Gustav Fabergé. Deu anys després les seves obres van ser la sensació de l’Exposició Artística i Industrial de Moscou i el palau imperial li va obrir les portes. Entre el 1885 i el 1916, a més d’altres joies, va crear 50 ous de Pasqua per als dos últims emperadors russos, Alexandre III i el seu fill Nicolau II. El 1902 l’Hermitage Imperial va facilitar l’organització de la seva primera exposició personal, que va tenir lloc durant dos dies a la mansió del baró Von Derviz de Sant Petersburg, en què va obtenir un gran èxit.
La crítica més encesa d’Andre Ruzhnikov a l’exposició actual va dirigida a la presència de dos ous de Pasqua datats el 1904. L’especialista assegura que en aquell moment Fabergé no va produir ous per a la família del tsar. I assenyala un anacronisme: l’anomenat Ou del desè aniversari (Nicolau II i l’emperadriu Alexandra es van casar el 1894) està decorat amb el retrat de la gran duquessa Anastàssia (la filla més jove de la parella imperial). Tot i això, aquesta figura està inspirada en una fotografia feta a la nena el 1906.
El marxant d’art també es mostra indignat per haver atribuït a Fabergé una “muntanya de teteres, galledes, olles, bols i altres objectes de llautó i coure procedents dels abocadors de la ciutat”. En total hi ha més d’una vintena d’objectes que no tindrien lloc, segons ell, a les galeries de l’Hermitage.
Les últimes dècades a Rússia s’ha despertat l’interès per l’obra de Fabergé. El milionari rus Víktor Vékselberg, dedicat al petroli i les finances, va recuperar moltes de les joies que després de la revolució del 1917 s’havien escampat arreu del món. El 2004 va comprar per cent milions de dòlars a la família dels Estats Units Forbes nou ous de Pasqua, i el 2009 va organitzar la primera exposició al Museu Puixkin de Belles Arts de Moscou. També va crear una fundació, L’enllaç dels temps, i el Museu Fabergé de Sant Petersburg.
Aleksandr Ivanov també manté aquesta passió pels ous de Pasqua marca Fabergé. La seva adquisició més mediàtica va ser un que pertanyia a la dinastia de banquers Rothschild i pel qual va pagar nou milions de lliures en una subhasta de Christie’s l’any 2007.
L’Ou Rothschild va ser un dels pocs que Fabergé no va crear per als Romanov. El 2014 Ivanov el va cedir a l’Estat rus i el president Vladímir Putin el va regalar aquell any a l’Hermitage en el 250è aniversari de la seva fundació.
L’obra de Fabergé, escampada després de la revolució russa, ha despertat gran interès les últimes dècades