La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Spain is different’: de Fraga a l’Airbnb
Ana Penyas, premi Nacional de Còmic, publica ‘Todo bajo el sol’, sis dècades de turisme a través de la costa valenciana
Va guanyar el Premi Nacional de Còmic el 2018 amb una novel·la gràfica sobre la generació de les seves àvies, aquelles dones que sempre van ser secundàries de les vides d’altres. Es titulava Estamos todas bien (Salamandra) i va aconseguir una rastellera de reconeixements. Abans havia il·lustrat En transición (Barlin libros), que narrava la Transició espanyola des de les lluites veïnals i ciutadanes. I ara la dibuixant Ana Penyas (València, 1987) torna a indagar en la memòria històrica del nostre país a través dels 60 anys d’història del turisme massiu. Des de l’Spain is different de Fraga als barris gentrificats i l’Airbnb. És Todo bajo el sol (Salamandra), un lluminós document gràfic del qual a més en sortirà una exposició.
Todo bajo el sol recorre la història d’un paisatge i de tres generacions d’una família des de l’horta valenciana i el turisme dels seixanta al món actual. Tot i que abans d’entrar en la història de la família, el llibre arrenca amb pàgines d’una curiosa guia dibuixada per Máximo el 1964 titulada España es para usted i que inclou referències als “25 anys de pau” del país i que subratlla que “als espanyols, ja veu vostè, ens acostumen a caure bé els estrangers”. Després Penyas continua amb vinyetes sobre un documental suec del 1967 que entrevista turistes a punt d’embarcar cap a les Canàries: “–Coneix vostè Franco? –No. –Què pensa del seu règim? –No parlo de política quan estic de vacances”, contesta un interrogat. A partir d’aquest marc, l’autora traça l’evolució d’una família i d’un espai en què no paren d’aixecar-se grans edificis i arribar turistes i on va desapareixent el camp i, més tard, els mateixos habitants del lloc.
Penyas admet que el seu interès per explorar la història recent del país té un component familiar, amb uns pares molt militants durant la Transició , però que ha anat explorant cronològicament el que va passar des de la postguerra més immediata fins ara perquè “necessitava comprendre la història”. A això se li va afegir que el tema del turisme “era omnipresent en l’opinió pública, fins a arribar a la turismofòbia”, i va néixer Todo bajo el sol “amb la voluntat de no quedar-me en un instant de present”.
I en aquest sentit, apunta, “als anys seixanta comença tot”. Ja abans, reconeix, hi havia una romantització d’Espanya: “A començaments del segle XX venien les classes més adinerades d’altres llocs d’Europa. Era un lloc exòtic, hi havia la idea que al Pirineu començava l’Àfrica”. Després, afegeix, “amb l’aturada que va suposar la dictadura el país representava anar-te’n lluny sense anar-te’n lluny, fer-ho amb seguretat. Era com ho venien. El franquisme hi veia un instrument amb el qual impulsar l’economia. I tot i que tenim la imatge col·lectiva que el turisme va ser un cop per al règim, és just al contrari, va ser un alè. Malgrat les contradiccions que suposava, l’impulsava. Es va crear el Ministeri de Turisme, Fraga, l’Spain is different, les sueques, la pel·lícula El turismo es un gran invento...”.
Pel còmic passa, diu, la generació de pares que van del poble a la ciutat, que volen comprar una casa i desitgen una segona residència, i després la seva pròpia generació. “Vaig viure l’època del boom immobiliari d’adolescent i tot el fracàs escolar dels nois anant a l’obra a treballar. I les feines als llocs d’estiueig: quantes persones en aquest país han treballat de cambrer o cambrera, és una experiència iniciàtica”, somriu. I subratlla que va començar pel turisme però això la va portar a la bombolla immobiliària, “al maó, impossible no unir-los”.
A la seva novel·la gràfica hi ha rostres picassians, plans mironians, imatges que recorden a l’Equipo Crónica... involuntàriament. “El que sí que vaig fer va ser mirar fotografies sobre el tema. Txema Salvans, Ricardo Cases, sobre la costa mediterrània, la seva degradació i
“Tenim la imatge que el turisme va suposar un cop per al franquisme però en realitat va ser un alè”, diu l’autora
el món popular entorn d’això. També Ramon Masats o Joaquín Collado. I a l’obra hi ha molts personatges trets de les seves fotos. Treballo amb la transferència fotogràfica, a la vinyeta es transfereix només el que pressiono amb el llapis en la fotografia. Agafo un rostre i transfereixo els ulls i les altres coses les dibuixo. Per això queda una barreja una mica inquietant”, explica.
Inquietant com pensar el futur del turisme perquè, adverteix “unit a la lògica del capital, la idea de turisme sostenible sembla impossible, sempre en voldrà més”. “Ara mateix és un gran problema ambiental, social i econòmic, part que l’economia estigui pitjor ara es deu que tot ho jugàvem al turisme. A l’inici va poder ajudar però, ara, per a qui és? Per a la gent de les ciutats, no”. Malgrat això, admet que parla des d’un lloc contradictori perquè avui tots som turistes.
I conclou que sobre l’eslògan de Fraga Spain is different, “en el turisme potser sí que som diferents perquè l’hem portat a una altra lliga. Marca Espanya en aquest aspecte, n’hi ha, i exportada”.