La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Em fa vergonya admetre que sento plaer quan descric l’horror, la por”
Dror Mishani, escriptor, publica el thriller ‘Tres’
Sabem que Dror Mishani, l’escriptor israelià nascut a Holon el 1975, està especialitzat en literatura policíaca perquè no es pot resistir als finals impactants. Girs ferotges. Tres (Anagrama), la seva quarta novel·la, serà portada al cinema pels productors de la sèrie Homeland. Un thriller literari que presenta un triangle femení: una mestra tot just divorciada a Tel-Aviv (Orna), una cuidadora que arriba a Israel des de Letònia (Emília) i una dona que cada matí va a un cafè per acabar la seva tesi doctoral (Ella). Apareix en les seves vides un home: Guil. Aviat sabran que no és qui sembla.
Cap dels seus personatges no resulta ser el que sembla. Fins a quin punt les xarxes socials són la nostra trampa més gran?
Les xarxes socials són una veritable trampa per als qui les utilitzen. Jo no les utilitzo.
Les tres que donen nom al títol del llibre són Orna, Emília i Ella. Les seves vides, entrellaçades. Quina és la seva preferida i per què?
Vaig canviant de preferida però actualment és Emília. M’identifico amb ella i penso moltíssim en la seva recerca religiosa.
Li va costar de posar-se en la pell d’una dona? S’autocorregeix per ser políticament correcte pel que fa a l’enfocament de gènere? No em va resultar gens difícil, en el fons no crec que sigui tan diferent. Va ser molt més difícil escriure des de l’interior de l’assassí del llibre.
Passaports, documents, pàtries, tot apareix a la novel·la... Com a escriptor israelià, com creu que marca un ésser humà el seu sentiment identitari?
Crec que les identitats estan sobrevalorades, especialment a Israel. Jo, en això, estic més a favor de “disfressar-me”, de canviar constantment d’identitat.
Ha rebut alguna crítica per convertir els bons en dolents o la inversa?
Les crítiques van ser dels qui es queixaven que jo no descrivia, no assenyalava amb el dit “el dolent, el malvat” al llibre. Per deixar sense explicació psicològica o social les actuacions dels personatges. Però no me’n penedeixo.
Les seves descripcions són agradables fins que, de cop, fa un gir tràgic. I els seus finals són gairebé cinematogràfics. Li agrada que els comparin amb els de Patricia Highsmith o Hitchcock?
M’encanta! Highsmith és una de les meves autores preferides i vaig escriure Tres sota la influència dels seus llibres. I Hitchcock és una de les meves passions. Psicosi em va donar una idea de com recrear en una peça de ficció els efectes de la mort en la vida real.
Es pot sentir plaer a l’hora de descriure escenes truculentes? Em fa vergonya admetre que sí, que sento plaer quan descric l’horror, la por. Ets conscient que estàs relatant violència però si l’escena que descrius resulta reeixida i efectiva, tal com la imaginaves, llavors no pots evitar la felicitat que et dona.
Creu que a l’escriptor del segle XXI encara li queda responsabilitat social al seu discurs? O les noves generacions ja fan més cas a un youtuber?
Per descomptat que tenim aquesta responsabilitat! Jo l’utilitzo. Tres és exactament això: un intent de lluitar contra la normalització de la violència social i un himne a la memòria de les víctimes.
Guil és un mentider compulsiu. Al·lega res en la seva defensa? Ni una paraula!