La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dia de l’entrenador
Joan Josep Pallàs
Ahir va ser el dia mundial de la ràdio i avui ho serà el dels enamorats. Hi ha tants dies especials que no queden places lliures al calendari. Dia mundial sense cotxes i dia mundial sense tabac. Dia del pare, dia de l’esquerrà (per quan el dia del pare esquerrà?), dia del solter, dia del mariachi (no és broma), dia de la preservació de la capa d’ozó, dia mundial de la mandra (informació de servei per si us interessa: cau a l’agost) i dia del que faci falta. N’hi ha més oficiosos que oficials. Proposo el dia de l’entrenador. Pateixen i es parla poc d’ells, sobretot per bé. Se’ls critica facin el que facin perquè sentim que ho faríem millor que ells, tot i que sapiguem en el fons que és una mentida de primer nivell, que ni estem preparats ni tenim la miqueta de carisma que es necessita per fer-ho. Però tots portem, segons la saviesa popular, un entrenador dins, què hi farem. Ahir no els va anar gens malament a tres entrenadors que treballen per al FC Barcelona. Elogiem-los. Dia mundial de l’afalac a l’entrenador. Dies pitjors s’han inventat. Dia mundial de saltar als bassals. Ja acabo.
Lluís Cortés. Nascut a Balaguer fa 34 anys. La seva família produeix una cervesa artesana anomenada La Balaguerina però a ell se’l coneix (és un dir, passeja pel carrer i el paren poc, menys del que mereix) per la seva espectacular feina en el futbol femení blaugrana. Ho està fent tan bé que corre el risc que parlin d’ell només quan el seu equip ensopega, perquè comença a guanyar sempre. “És molt difícil el que estem fent, el dia que no fas un gol en el minut 5 sembla que el Barça no està fi. No tots els partits farem totes les que tenim”. Això va dir ahir després de proclamar-se campió de Copa com demanant perdó, després de guanyar 3-0 al Logronyo. La seva obra ja comença a ser notòria. Va substituir a mitja temporada Fran Sánchez i en any i mig ha imprès en les seves jugadores dos conceptes que costen molt: el gen guanyador i un futbol tan acadèmic i respectuós amb el mètode que potser el situa com el més purista dels entrenadors de la casa. El seu poder en el futbol espanyol ja és hegemònic.
Saras Jasikevicius és la prova del poder transformador de la figura d’un bon entrenador. Pesat, exigent i amb una personalitat expansiva, patir-lo de prop potser és un malson però vist de lluny un té la sensació que tot millora al seu voltant, els jugadors i l’equip. Líder de l’Eurolliga, privilegi que la secció de bàsquet trobava a faltar fa anys, ahir es va classificar per a la final de Copa després de superar folgadament el Baskonia. Si guanya el Madrid s’apuntarà un primer títol.
Anem amb Koeman. En una temporada propícia per al pànic s’està comportant amb una valentia i una fermesa imprescindibles per avançar. Té dies millors i pitjors però s’imposa la sensació que els jugadors corren i el segueixen i el seu missatge als futbolistes del planter del club (importantíssim) és que si el convencen no li tremola el pols i els posa.
Dia internacional de l’elogi insòlit i irrepetible: Josep Maria Bartomeu els va fitxar tots tres.
Lluís Cortés lidera un equip hegemònic, Jasikevicius fa olor de títol i Koeman es consolida