La Vanguardia (Català-1ª edició)
La nit més freda
Victòria de Nadal en la primera jornada sense públic a Melbourne
Quan Rafael Nadal es disposava a servir per primera vegada davant Cameron Norrie, poc abans de dos quarts de dues de la matinada, el termòmetre a la Rod Laver Arena marcava quinze graus. Tot i això, la sensació ambiental que podien percebre els tennistes en l’últim torn de la sessió nocturna era de diversos graus sota zero en ple estiu australià. La raó era senzilla: d’un dia per l’altre la bullícia a les graderies havia donat pas de nou al silenci. Des de les cadires buides només ressonava l’eco de cada cop o cada crit dels protagonistes. Poc més.
Com si es tractés d’un somni, Melbourne ha tornat temporalment a la crua realitat que impera a gairebé tot el món. El confinament anunciat en l’estat de Victòria després de detectar-se un brot en un hotel de quarantena de la ciutat és un protocol habitual a Austràlia, però el primer Grand Slam de l’any encara no havia estat víctima del virus.
Si no hi ha complicacions les pròximes hores, dijous –quan comencin les semifinals– el públic podrà tornar a trepitjar Melbourne Park.
D’aquest ambient sense encant va semblar que s’encomanava Nadal en una victòria rutinària i sense brillar gaire. “Ha estat un partit totalment diferent, ningú no vol això, però no podem oblidar la situació difícil que estem vivint, esperem que millori i l’afició pugui tornar a ser aquí”, va dir Nadal a peu de pista després del partit.
La millor notícia per al balear és que el mal d’esquena es dilueix. “M’ha faltat dinamisme a les cames, però és normal, perquè divendres no em vaig entrenar i la preparació ha vingut condicionada per aquest problema”. Aquesta falta d’energia es va notar especialment al primer i tercer sets, quan el rodamon Norrie –va néixer a Sud-àfrica, es va criar a Nova Zelanda, es va formar tennísticament al Regne Unit i va estudiar en una universitat texana dels Estats Units– va vendre més cara la pell. Ara Fognini espera a vuitens.
Feliciano López, l’altre espanyol que continuava viu al quadre masculí, va caure davant Rublev, però amb 39 anys se’n va satisfet per haver igualat el rècord del llegendari Ken Rosewall com a jugador més veterà a superar dues rondes en un Grand Slam.