La Vanguardia (Català-1ª edició)
EL EPO TATGE
Un ventall d’interlocutors contesten a ‘La Vanguardia’: la llei trans trenca el principi d’igualtat?
va treure un bronze, però podia haver guanyat. En alguns casos, no n’hi ha prou amb un any de tractament perquè l’esportista trans pugui competir amb les dones.
Gina Serra, presidenta de l’Associació de Transsexuals, Intersexuales i Transgèneres de Catalunya, no ho veu així:
–Fa poc, l’entrenador d’un equip d’handbol, després d’una derrota, es queixava que els seus rivals alemanys eren més corpulents. Assumim aquesta queixa com a legítima. Tanmateix, quan es tracta d’una trans, de vegades més corpulenta que les dones, no la deixaran jugar per la seva naturalesa. Tot plegat són mites (...) Crec que la societat ja està preparada per a aquesta llei, però molts polítics continuen fent-se enrere.
Mercè Rosich ha estat atleta, entrenadora d’atletes, psicòloga de l’esport, professora universitària i fins i tot regidora d’Igualtat a l’Ajuntament de Manresa. I qüestiona la llei:
–Hi ha hagut un llarg recorregut perquè les dones poguessin competir entre elles. De fet, quan una dona ha buscat resultats il·legalment, ha recorregut al dopatge amb testosterona. I què tenim? Que esportistes amb una taxa superior de testosterona s’haurien d’hormonar per rebaixar-la i competir amb les dones.
–No és viable? –li preguntem. –Abans d’anar a la llei trans, s’ha d’estudiar el procés. Hi ha buits de ciència impressionants. Amb un any reduint la testosterona n’hi ha prou? Els protocols haurien de ser claríssims o s’incorrerà en un dopatge fàcil: tot el que la dona ha aconseguit per mèrits propis cauria. Podríem veure barbaritats. Veuríem com en alguns països es capta els nens pobres, els fan trans i triomfen com a dones. No dic que això hagi de passar, sinó que podria passar, sobretot si ments pensants ho utilitzen per obtenir resultats. Al cap i a la fi, i en força disciplines, a nivells d’elit, una dona molt entrenada no podrà superar un home molt entrenat. Aquesta és la realitat.
–La bona notícia és que s’ha obert un debat –diu Rosa Almirall.
És la creadora del servei Trànsit, de l’Institut Català de Salut, la porta d’entrada de les persones trans al sistema de salut català.
–Perquè l’esport és binari, i tendeix a tancar les persones en capsetes, quan de possibilitats n’hi ha força. Hi ha homes amb més testosterona que d’altres. Què fem amb el que en té més? L’eliminem? Doncs fem un índex i mesurem tots els paràmetres de tots els esportistes. Sembla absurd, oi? I això que diguin que una jugadora pot patir traumatismes provocts per una dona trans. I tot el que rep Messi al camp? El debat m’agrada molt. Ens demostra que a Espanya estem disposats a obrir espais de reflexió.