La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un altre any sense turisme, la gran amenaça per a l’economia espanyola
Augment disparat de l’atur i del deute, riscos d’una nova temporada improductiva
2017 2018 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0
Abril 6,78
Agost 10,17
Desembre 3,98
FONTS: 2019
Abril 7,14
En milions 2020
El creixement de l’economia espanyola previst per a aquest any està subjecte en bona part a la recuperació d’una activitat turística plena d’incerteses. Ho va manifestar aquesta setmana el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, ho adverteixen empresaris i analistes i ho reconeixen des del Govern espanyol, encara que no ho explicitin.
Una altra temporada d’estiu desastrosa, com la passada, “tindria un alt efecte destructiu en termes estructurals”, afirma María Jesús Fernández, economista sènior de Funcas. Més enllà de l’evolució del PIB, un altre estiu a baix ritme enfonsarà la pèrdua de teixit productiu, augmentarà d’una manera molt important els nivells d’atur i dispararà encara més el deute de les administracions públiques, que ja arriba a 1,31 bilions d’euros, resumeix Fernández. “El 2019 G 2020 En milers de milions d’euros F M A M J que passi aquest any amb el turisme serà determinant en termes econòmics”, coincideix Andreu García Baquero, consultor de l’àrea d’anàlisi i mercats d’Afi. “I cal tenir en compte –continua– que la recuperació d’aquest sector serà més lenta perquè és el més dependent de la situació sanitària i de la mobilitat, només de perdre el primer trimestre de l’any, com ara, Espanya perd 14 milions de visitants estrangers, les seves divises i la seva despesa”.
L’any comença costerut per a la indústria dels viatges i mirar més enllà és com intentar veure alguna cosa en una bola de vidre. “El primer trimestre està perdut”, diu taxatiu José Luis Zoreda, secretari general de l’associació empresarial Exceltur, que agrupa les principals companyies del sector. El que passi a partir de juny depèn principalment del ritme de vacunació i la seva eficàcia contra les noves soques de la covid, no només a Espanya, sinó també als principals
J
A
S
O -71,4 -82,9 -76,8 -74,2 -78,1 -87,6 -71,9 -78,5
En milions 2016 2017
1r trimestre 2018
2n trimestre 2019
3r trimestre 2020
4t trimestre
mercats emissors de turistes (Regne Unit, França, Alemanya o els Països Baixos). No “ens podem permetre cap altra temporada” com l’anterior, insisteix Gabriel Escarrer, conseller delegat de Meliá.
Aquest sector vital per a l’economia espanyola passa un moment catastròfic i el seu funcionament a curt i mitjà termini és una incògnita. Va exercir de salvavides durant la crisi del 2008, però ara, el seu pes i rellevància a Espanya es veuen com una llosa.
Els 106.000 milions d’euros perduts per les empreses i les destinacions turístiques l’any 2020 representen més de la meitat de la caiguda total registrada pel PIB l’exercici passat.
La despesa dels turistes estrangers a Espanya va passar de 91.912 milions d’euros el 2019 a 19.740, segons dades de l’INE. I de les 755.000 persones en ERTO el desembre del 2020, un 57% era del sector turístic. A això cal afegir 293.000 persones d’aquesta indústria que ja han perdut la feina l’últim any i centenars d’empreses al límit. Un altre cicle semblant, amb increments d’atur i fallida d’empreses, tornaria a repercutir en les balances econòmiques, “amb menys ingressos i més despesa pública”, indica María Jesús Fernández.
En el sector només veuen una sortida possible a aquest forat negre: “Els ritmes de la recuperació vindran marcats per factors sanitaris (com ara les vacunes i la coordinació internacional per afavorir una mobilitat segura), i per factors econòmics, com ara la supervivència d’empreses i la capacitat de despesa de les famílies per tornar a viatjar. Atès que el primer trimestre està resultant desastrós, hem de fer tot el possible per impulsar i accelerar el procés de vacunació a Espanya”, afirma Escarrer.
Zoreda insisteix en la “necessitat urgent” de facilitar ajuts directes a les empreses viables, com han fet altres països europeus, i evitarne així la desaparició. El Govern estudia en aquest sentit condonar els crèdits ICO, o almenys una part substancial, a les companyies, i delegar altres subvencions directes en les autonomies, expliquen fonts de l’Executiu. El Ministeri d’Indústria i Turisme treballa per la seva part en la creació d’un “passaport sanitari” europeu que impulsi els viatges, una decisió que s’hauria de consensuar entre tots els estats membres de la UE. L’acord encara és lluny i ple d’obstacles. Aquesta mateixa setmana els governs del Regne Unit i d’Alemanya han tornat a demanar als seus ciutadans que no viatgin a l’estranger aquest estiu i optin per fer turisme al seu país, per fomentar d’aquesta manera una mena de vacances patriòtiques.
Mentre arriben les mesures, la paciència i energia d’empresaris, autònoms i treballadors s’acaba, sobretot a les zones enfocades al turista estranger. Així ho expliquen, per exemple, a l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, a la Costa Brava, que aquesta setmana ha començat una campanya per enviar un SOS a les administracions. “No podem aguantar un any més així, impossible”, lamenta el president de l’associació d’empresaris, Miquel Gotanegra. Ell mateix dirigeix amb la seva família un hotel a Roses, el Terraza, fundat pel seu avi el 1935, que va resistir a la Guerra Civil però que la pandèmia ha obligat a tancar. “Les despeses continuen i no tenim ni un client”, diu. “El sector necessita ajuts a fons perdut –repeteix–, si no, això serà un cataclisme”.
CONSEQÜÈNCIES Preocupa el dany estructural en el teixit productiu del país i la minva d’ingrés
AJUTS DIRECTES DEL GOVERN Condonació de part dels crèdits ICO a empreses, entre les opcions