Les treballadores immigrants són les grans perdedores de la crisi

La taxa d’atur de les estrangeres pràcticament duplica la de les autòctones

La crisi de la covid s’ha acarnissat especialment amb les treballadores immigrants. El tsunami econòmic les ha impactat amb gran duresa i des del primer moment. “En un mercat de treball bulímic com el nostre, els principals afectats són els col·lectius més precaris”, explica Florentino Felgueroso, investigador de Fedea. “Aquesta crisi tindrà diverses etapes; s’ha de veure què passarà quan es retirin els ERTO, quan es controlin mínimament els contagis... Tanmateix, el xoc econòmic va afectar les estrangeres de bon començament i la taxa d’atur no ha deixat de créixer amb força des d’aleshores”. Durant la Gran Recessió, entre els damnificats van destacar els homes immigrants que treballaven a la construcció. Ara toca a les dones, majoritàriament en ocupacions gairebé invisibles dins de l’omnipresent sector serveis.

L’atac de la covid a les treballadores immigrants té el seu reflex en les xifres de l’Enquesta de Població Activa (EPA). El 2020 va acabar amb una taxa d’atur per a les estrangeres i treballadores amb doble nacionalitat d’un 29,4%. Pràcticament vuit punts més que el quart trimestre del 2019, quan ningú no imaginava una pandèmia mundial. L’última dada d’atur de l’EPA entre les immigrants gairebé dobla la de les treballadors autòctones, que van acabar l’any amb una taxa d’atur d’un 5,7% davant el 14,3% de finals del 2019, menys d’un punt percentual de diferència.

Obrint el focus per calibrar el grau d’infrautilització de la força de treball, les aturades, les que treballen menys hores de les que voldrien i les desanimades –inactives que volen tenir feina però no la busquen– suposave a finals del 2020 pràcticament la meitat del col·lectiu de treballadores immigrants (un 47,5%). Això significa una bretxa de gairebé 20 punts respecte a les seves homòlogues autòctones, segons un informe de la fàbrica d’idees Fedea.

Diversos factors n’expliquen la vulnerabilitat. “Són les que arrosseguen el doble hàndicap laboral de ser dones i estrangeres”, apunta Felgueroso. A més, les immigrants estan sobrerepresentades en ocupacions i sectors amb menys probabilitat de teletreball, tenen taxes més elevades de temporalitat i de parcialitat involuntària (molts d’aquests llocs es van evaporar amb els primers compassos de la crisi), per no dir res de la reducció dràstica de noves ofertes laborals. Felgueroso adverteix també que, com ja va passar amb la Gran Recessió, després d’una crisi costa anys recuperar el nivell anterior. “A l’última, no ho vam aconseguir fins fa un parell d’anys”, explica. “I continuem necessitant grans cohorts per cobrir el nostre dèficit demogràfic”.

Gairebé la meitat del col·lectiu treballa poques hores, s’ha quedat sense feina o ja no en busca