La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Ara tinc una jornada de només dues hores al dia”

-

Quan demanem a l’Ana (nom fictici a petició de l’entrevista­da) que resumeixi com ha canviat la seva feina amb la pandèmia, ella ho resumeix en un parell de frases: “He passat de tenir un contracte de vuit hores diàries a un de dues hores; de cobrar uns 900 euros, a 200”.

Fins a principis del 2020, aquesta boliviana mare d’una nena, compaginav­a portar un bar a Madrid amb treballar a temps complet per a un contracte dedicat a la neteja. Poc abans del confinamen­t del març l’Ana ja havia decidit deixar el bar que va obrir el 2008 per passar una temporada al seu país d’origen. Però tot es va trastocar amb la covid. Es van tancar les fronteres. “La situació sanitària a Bolívia tampoc no és bona”, diu. La botiga de roba on netejava va haver d’abaixar la persiana per les restriccio­ns i es va convertir amb la resta de les seves companyes en una dels milions de treballado­res acollides a un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). “Vaig estar tres mesos sense fer res, esperant; i després, la botiga va tancar definitiva­ment”, assenyala.

Al final, amb la desescalad­a i la suavitzaci­ó de part de les limitacion­s a la mobilitat i l’activitat econòmica, la seva empresa la va recol·locar. Des d’aleshores s’encarrega de netejar una planta d’oficines al centre de Madrid. Una feina només de 16.00 a 18.00 hores.

L’Ana confessa que necessita imperiosam­ent treballar més hores al dia mentre s’agafa a l’escassa ocupació per unes hores que té ara. “No me’n vull anar a l’atur, méstimo més treballar encara que sigui poc”, assegura amb rotunditat aquesta dona que fa 15 anys que viu a Espanya. “De moment, vaig tirant amb els estalvis”.

Però buscar feina no és fàcil, admet l’Ana resignadam­ent. No només les ofertes brillen per la seva absència, sinó que continua pesant la por del contagi. “M’amoïna emmalaltir. Tinc por d’anar a entreviste­s de feina... Si agafo la covid, qui tindrà cura de la meva filla?”.

“Vaig estar tres mesos sense fer res, esperant; i, després, la botiga va tancar”

 ?? DANI DUCH ?? L’Ana ha passat de cobrar 900 euros a rebre’n només 200
DANI DUCH L’Ana ha passat de cobrar 900 euros a rebre’n només 200

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain