Guant de seda, mà de ferro

Soc una lluitadora; estic molt concentrada en el que faig i soc implacable en el que vull aconseguir, gairebé fins al final. Si t’interposes en el meu camí, et trepitjaran”. Ngozi Okonjo-Iweala definia així el seu tarannà en una entrevista fa anys al diari The Guardian. No és simple xerrameca: és la seva pròpia història. Explica que quan era nena a Nigèria es va emportar la seva germana de tres anys malalta de malària a cal metge i que, quan es va trobar una cua de 600 persones per entrar a la consulta, no va tenir cap objecció a passar davant de tots i així li va poder salvar la vida.

Tret d’imprevistos d’última hora, demà Ngozi Okonjo-Iweala serà nomenada nova directora de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), després de la dimissió per sorpresa del brasiler Roberto Azevêdo l’agost. Aconseguirà un càrrec per a què va arribar fins i tot a sonar l’actual ministra d’Exteriors d’Espanya, Arantxa González Laya.

Serà la primera dona i primera africana a dirigir aquesta institució amb seu a Ginebra encarregada de promoure i vigilar l’obertura dels intercanvis. Per al seu nomenament ha estat decisiu el canvi d’actitud dels EUA, que després del bloqueig de l’Administració Trump amb l’arribada de Joe Biden ha donat finalment el vistiplau a Okonjo-Iweala.

Cal saber que aquesta economista africana de 66 anys, que ha treballat 25 anys al Banc Mundial (fins a arribar a directora gerent) com a especialista en desenvolupament i que va ser dos cops ministra de Finances al seu país natal –Nigèria– i que està a les juntes directives de Standard Chartered Bank, Twitter i l’Aliança Global per a Vacunes, estava en relacions estretes amb el Partit Demòcrata dels EUA, en particular amb Robert Zoellick, que va dirigir el Departament de Comerç durant l’etapa de Barack Obama. Fa dos anys Okonjo-Iweala va adquirir la nacionalitat dels Estats Units, un detall no menor a l’hora d’aconseguir el suport nord-americà.

De fet, ella va arribar adolescent als Estats Units, on es va aconseguir graduar a Harvard i doctorar en el prestigiós MIT. Successivament va ser cridada dos cops perquè tornés a Nigèria a dirigir el ministeri de Finances. Va deixar la família i els seus quatre fills als EUA per instal·lar-se a l’Àfrica i entaular una llarga batalla contra la corrupció que hi ha al seu país. “Quan veig que els interessos creats encara proven de debilitar-me, vol dir que tinc èxit. Quan aconsegueixo convèncer una persona perquè canviï, és per això que soc aquí. La capacitat de canviar les coses és un incentiu poderós”, explicava llavors sobre la seva tornada a l’Àfrica.

Es va guanyar el cognom d’“Okonjo-creadora de problemes” perquè topava amb moltes resistències, però va aconseguir que el deute sobirà del seu país obtingués la seva primera qualificació als mercats i va negociar la cancel·lació de 14.000 milions d’euros amb els creditors reunits al club de París. Tot i això, per la seva tenacitat va estar a punt de pagar un cost terrible, perquè a Nigèria van segrestar el 2012 la seva mare durant cinc dies, en senyal de protesta per la seva acció política, encara que el drama va tenir final feliç.

Ara, després de fregar la presidència del Banc Mundial, arribarà a una organització que s’enfronta a una greu crisi amb rebrot del proteccionisme. En el llarg procés de selecció també va superar una altra africana, la keniana Amina Mohamed, una figura una mica caòtica ben vista per Donald Trump. “Va ser el petó de la mort, perquè la impressió de la resta de països va ser que l’Administració republicana volia debilitar l’organització des de dins. Els nordamericans deien no a tot. Només volien posar bastons a les rodes. La veritat és que no esperàvem que el suport dels Estats Units a Okonjo arribaria tan aviat”, expliquen als passadissos de l’OMC.

Okonjo-Iweala ha promès que durà a terme reformes, per agilitar el funcionament de la institució. Se’n sortirà? Per la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, “darrere del seu guant de seda hi ha una mà de ferro i una voluntat forta”. El que és segur és que aquesta nigeriana aportarà toc femení en una organització que en 25 anys només ha estat en mans d’homes. “Crec que ser dona et permet bregar amb moltes coses i tot i així mantenir-te assenyada. També crec que les dones tenim menys ego. Si algú diu coses que em fan sentir malament, no em fa res sempre que faci la feina. Quan es tracta de fer la meva feina, mantinc el meu ego a la meva bossa de mà”.

EL PRAT

Aquesta economista nigeriana avalada per Joe Biden haurà de reformar una institució en crisi

GUSI BEJER