EVOLUCIÓ DEL VOT

Percentatge de vot i nombre de vots 1980 1984 1988 1992 1995 1999 2003 2006 2010 2012 2015 2017

606.717 802.828 802.252 1.031.454 575.233 523.283 642.224 866.281 728.311 1.183.299 796.173 524.707 606.659

La satisfacció era evident ahir al carrer Pallars de Barcelona, a la seu central del PSC, tot i que les sensacions puguin ser agredolces. “La nit electoral que somiàvem, hem tornat a ser el primer partit de Catalunya”, va destacar el primer secretari de la formació i ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta.

El canvi de candidat a última hora, malgrat les moltes crítiques que va provocar, ha donat el resultat esperat i desitjat per als socialistes catalans. Després de la patacada de Ciutadans, van ser la primera força en vots a les eleccions al Parlament i van empatar amb Esquerra Republicana en escons –33–, una fita que no havien aconseguit mai; tot i que el 1999 i el 2003 van ser el partit que va aconseguir més paperetes amb Pasqual Maragall al capdavant, quan el rival era Convergència i no 98,6% escrutat hi havia tanta fragmentació.

Missió complerta, podria pensar Salvador Illa si considera aquesta circumstància i el fet que ha obtingut 16 escons més que en l’anterior legislatura, amb un 23% dels vots. Fins i tot amb més motiu si té en compte el que va dir ahir a la nit la seva número dos i portaveu, Eva Granados, en la primera valoració. “Fa tres anys... i fa tres mesos no se’ns esperava i ara estem a la final”, va celebrar sense saber l’escrutini definitiu. La vice-primera secretària del partit a la campanya ja havia assenyalat aquests darrers dies que abans a la seva formació hi havia “resignació” i que en només unes setmanes aquest sentiment s’havia convertit en “esperança” amb l’exministre de Sanitat al capdavant, segons va detallar.

Els socialistes han passat de la sensació de salvar els mobles en el moment més complicat a la victòria en poc més de tres anys. Però la missió no ha fet res més que començar