Esquerra dona per fet que presidirà la Generalitat

Els republicans avancen Junts, però es queden a les portes de superar el PSC i ser la força més votada

Novament Esquerra Republicana no aconsegueix beneficiar-se de la pole que li atorguen els sondejos. Els resultats, 33 diputats, deixen a mitges la formació d’Oriol Junqueras. Ha arribat a la meta superant Junts, amb 32 escons, amb la qual cosa es converteix en la força hegemònica de l’independentisme, però l’accelerament del PSC, que passa de 17 a 33 parlamentaris, deixa ERC en segona posició pel nombre de vots, per mil·lèsimes. Amb tot, la primera derivada és fonamental i és la que permetria a Pere Aragonès, candidat d’Esquerra, optar a la investidura.

La incertesa és màxima. Més si del vot exterior, encara per comptabilitzar, té una cosa per dir en última instància. L’escenari de la repetició electoral és plausible, però la majoria independentista és més àmplia que mai. ERC i Junts semblen obligats a entendre’s. Laura Borràs, número dos de Junts, va deixar clar a la recta final de campanya que en cas de situar-se per sobre d’Aragonès tindria el seu suport. Ahir, quan va conèixer els resultats, Junqueras va recollir el guant i es va felicitar perquè “per primera vegada en els darrers 80 anys ERC tornarà a tenir la presidència de la Generalitat”.

Si la paraula de la candidata va a missa, el republicà tindrà el seu escull a la CUP. Res nou en el front: el mateix escenari que el 2015 i el 2017, només que ara els anticapitalistes vendran car el seu vistiplau, no ja a un presidenciable postconvergent, sinó per primera vegada a un de republicà.

Tot i això, durant la presidència de Quim Torra, Esquerra i els de Carles Puigdemont han proclamat als quatre vents les seves desavinences, pel que un nou i possible acord també haurà de superar una prova de credibilitat.

La via àmplia d’ERC es queda coixa. Dels cinc actors que Aragonès pretenia incorporar en un

CONFLICTE CATALÀ Aragonès a Sánchez: “Tenim una força immensa per aconseguir el referèndum”

hipotètic Govern, el PDECat ha quedat fora de l’arc parlamentari. Una entesa entre Junts, la CUP i els comuns s’intueix impossible per culpa dels vetos creuats. Esquerra s’ha atipat de dir en campanya que és “el ciment” que uneix els sobiranistes. Però per a aquells vetos seria necessària alguna cosa més que argamassa.

Ahir a la nit, Aragonès va insistir a citar totes aquelles formacions a deixar de banda les diferències i formar un Govern de cara àmplia. “Catalunya inicia una 1980 1984 1988 1992 1995 1999 2003 2006 2010 2012 2015 2017

Junts pel Sí 98,6% escrutat 240.871 111.647 305.867 544.324 219.173 1.628.714 596.231 126.943 210.366 271.173 416.355 498.124 935.861 nova etapa”, va argumentar el candidat per, seguidament, instar Pedro Sánchez a tenir en compte els resultats i posar fi al conflicte català amb una amnistia i el dret a l’autodeterminació.

“Tenim una força immensa per aconseguir el referèndum”, va declarar després d’adreçar-se directament al president del Govern espanyol: “És l’hora d’asseure’s, sense repressió”.

La música de Jéssica Albiach, número u d’En Comú Podem, convidant Aragonès i Salvador Illa, que proposa una aliança d’esquerres, desafina a orelles dels republicans. ERC vol un executiu progressista, però ni en pintura no hi vol a dins els socialistes.

ERC s’ha imposat a Junts en la circumscripció de Tarragona (5 a 4, pel que es refereix a escons) i Barcelona (19 a 16). Especialment