El petit pas enrere de Junts els relega a un amarg tercer lloc

Els de Borràs perden dos escons clau i cedeixen el lideratge independentista

Era el gran dia. El primer examen electoral de l’aposta definitiva de Carles Puigdemont per erigir el seu propi partit deixant anar amarres de l’estructura heretada de Convergència. I per poc, però li va sortir creu. Junts per Catalunya es va estrenar com a partit quedant relegat a una amarga tercera posició just per darrere del PSC i, sobretot, d’ERC en el dilatat cara a cara que juga amb els republicans per capitanejar el rumb del procés sobiranista. Una derrota que per ínfima que sigui, a tan sols un escó del guanyador i el segon en discòrdia, al capdavall i tret d’un inesperat gir de guió, els fa perdre no només la presidència de la Generalitat, sinó que a més els arrabassa la iniciativa de l’independentisme.

Amb tot, des de Junts van voler veure la part mig plena del got. “És la victòria més gran de l’independentisme des de la recuperació de la democràcia”, proclamaven ahir. “No estem on fa tres anys, sinó millor, és un resultat extraordinari, tenim més escons independentistes que mai”, va sostenir Puigdemont, que a més va emfatitzar que van aconseguir una de les metes que s’havien fixat: la cota del 50% de vot independentista.

“Dèiem que havia de tenir conseqüències i insistim que les ha de tenir; si Catalunya ha demostrat ser més independentista que mai, també ha d’anar més lluny que mai”, ja va avisar ahir Borràs. A partir d’aquest llindar del 50%,

Junts ha abonat idees com la unilateralitat, la desobediència i la no-rendició davant l’Estat, però el seu discurs d’alta graduació emocional, en una jornada marcada per l’alta abstenció, no ha aconseguit mantenir l’esperada mobilització de les seves files. Per un sospir, perquè amb un 20,1% s’han quedat a tot just un punt i mig de percentatge de vot dels resultats del 2017 (21,7%), però una fracció suficient per cedir dos escons clau (de 34 a 32) i, amb això, caure fins al tercer lloc. I l’eco és que l’estratègia de la urgència per la independència perd una mica de pistonada davant la via pragmàtica i ara, després de tres anys de legislatura d’evident bretxa tàctica entre JxCat i ERC, els republicans voldran agafar el timó.

En qualsevol cas, i un cop tancades les urnes, serà el moment per als pactes i aquí Junts sempre ha estat diàfan. Tant és així que ahir el partit de Puigdemont ja va mostrar la seva predisposició per a un “Govern nítidament independentista”. “Per nosaltres no serà”, va assegurar Borràs. “Aquestes eleccions no desfan l’empat en l’independentisme i els electors ens donen un missatge molt clar: vosaltres us heu d’entendre per seguir endavant”, va defensar la cap de campanya i portaveu del partit, Elsa Artadi. D’aquesta manera, Junts prova de desdibuixar qualsevol temptativa de PSC i comuns i afirma que els resultats del 14-F només deixen una via per on transitar, la de repetir la coalició vigent al Palau de la Generalitat en espera dels moviments de la CUP.

En aquesta ocasió no va donar el seu fruit l’aposta de posar Puigdemont al capdavant del tiquet electoral. En aquesta ocasió, ja havia avisat el mateix expresident, el seu paper era més simbòlic, i el protagonisme se li donava a la presidenciable, Laura Borràs, que s’ha quedat a les portes de poder ser la primera dona presidenta de la Generalitat. Amb tot, no deixa de ser la primera derrota electoral de Puigdemont davant Esquerra al capdavant d’un tiquet electoral, després de les autonòmiques del 2017 i les europees del 2019.

COALICIÓ INDEPENDENTISTA El partit de Puigdemont avisa que no hi ha alternativa a un acord amb ERC