La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cs perd 30 escons i s’enfronta a una crisi de projecte i lideratge
Arrimadas i Carrizosa atribueixen la desfeta a l’abstenció i no renuncien a continuar
Carlos Carrizosa Anna Grau Nacho Martín Blanco Marina Bravo Joan García
Matías Alonso
Percentatge de vot i nombre de vots
2006 2010 2012 2015 2017 3,0 3,4 si, com li va passar a Rivera, que no va dimitir la nit del seu enfonsament, la seva salvació es fa impossible després del calvari.
Però no només a Catalunya, raó de ser del seu naixement, el partit queda molt tocat. Arrimadas va guanyar la presidència sobradament contra Francisco Igea, però en la seva executiva, vista com un sanedrí bunqueritzat per alguns, hi ha figures qüestionades. Carlos Cuadrado, home fort del nucli primigeni i director de la campanya catalana, ara afegeix una taca al seu expedient.
És sabut que la victòria té moltes mares i la derrota és òrfena. Però hi ha algunes raons que poden explicar per què el partit vencedor el 2017 ha passat a ser el setè. En primer lloc, que les circumstàncies que el van catapultar ja no són les mateixes. L’evolució que ha viscut la societat catalana des dels dies de màxima tensió identitària pot haver
DE PRIMER A SETÈ El factor Illa i la irrupció de Vox han relegat Cs a una posició secundària
electorals, la situació no només no va millorar, sinó que es va torçar definitivament. Els primers compassos de l’escrutini li van atorgar un únic representant, però no per Barcelona, sinó per Lleida –el del portaveu i alcalde de Mollerussa, Marc Solsona–, encara que al final tampoc no va poder ser. Amb tot plegat, no és estrany que la compareixença davant els mitjans de comunicació es fes esperar –sense Mas, que no és membre de la direcció– i tingués aires de funeral. Tot i així, tant Chacón com David Bonvehí es van mostrar convençuts que el PDECat “continua sent un partit amb projecte, un es
caldrà veure quina influència tindrà, si servirà per recompondre internament algunes coses o, al contrari, per acabar de complicar-les. De moment, i encara que es tracta d’eleccions diferents, una dada gens esperançadora, i és que el partit només ha estat capaç de guanyar en uns pocs municipis: Bellmunt d’Urgell, La Baronia de Rialb, Preixens, Ivars de Noguera, Aitona i Vilaller.
Algunes fonts del partit vaticinaven, en concret, que, després de l’enfonsament d’ahir, el que quedava en qüestió era l’existència mateixa del partit. Altres mitjans, en canvi, consideren que les sigles del PDECat continuen tenint raó de ser i que el que no es pot fer és deixar desprotegits els que encara confien en la formació.