La Vanguardia (Català-1ª edició)
El PSC recupera el domini a l’àrea metropolitana i enfonsa Ciutadans
ERC es converteix en segona força i Vox emergeix a la conurbació barcelonina
Els socialistes van rebre ahir l’impuls definitiu per recuperar l’hegemonia perduda a l’àrea metropolitana de Barcelona. Una tendència que ja es va intuir en les últimes eleccions municipals de fa tres anys, quan el PSC va recobrar les majories absolutes que Ciutadans i els comuns li havien arribat a discutir anys abans. Van ser la força més votada en 28 dels 36 municipis de la conurbació barcelonina i només van punxar a Sant Cugat del Vallès, Montgat, Santa Coloma de Cervelló, Corbera, el Papiol, Begues i Torrelles de Llobregat, on es va imposar ERC, i a Tiana, on va guanyar JuntsxCat. Malgrat perdre en aquests municipis, els socialistes van aconseguir posicionar-se entre les tres forces més votades en aquestes ciutats.
Sens dubte, la reconquesta de vots del PSC va tenir greus conseqüències per a Ciutadans, que es van convertir en els grans perdedors de la nit. La formació taronja va patir una veritable desfeta després de donar la sorpresa en les anteriors autonòmiques, les del 2017, quan es va convertir en la formació més votada i va aconseguir la majoria de les grans ciutats de la conurbació barcelonina. En aquests comicis els votants li han girat l’esquena i han provocant una gran pèrdua de sufragis, molt significatius a Santa Coloma de Gramanet, on passa dels 21.000 vots del 2017 als 2.700 d’ahir, o a l’Hospitalet de Llobregat, de 45.000 a poc més de 5.500, en aquest cas.
A més de l’impuls que reben els socialista en aquestes eleccions, Esquerra Republicana és una altra de les formacions que consolida el seu domini a l’àrea metropolitana com a segona força més votada a la majoria de les ciutats, i, fins i tot, se situa com a líder indiscutible en set municipis. Una tendència que ja es va començar a intuir en anteriors comicis i que ara consolida encara més els republicans en un territori que tradicionalment se’ls havia resistit.
L’escenari que deixen les eleccions d’ahir mostren, a més, la clara irrupció de Vox al mapa metropolità. La formació ultradretana es converteix en la tercera força política en moltes ciutats –a Badia és la segona–, mentre que el PP queda diluït i la seva presència completament desdibuixada. Així passa a l’Hospitalet de Llobregat, on han aconseguit un 9,61% dels vots, Viladecans, Sant Adrià de Besòs, Castelldefels o Santa Coloma de Gramenet.
També a Sant Vicenç dels Horts, el municipi on va ser alcalde Oriol Junqueras, la formació que lidera Ignacio Garriga és tercera, al darrere del PSC i ERC. Mentre que a Badalona, ciutat governada pel popular Xavier Garcia Albiol, Vox és quarta força i els populars passen a ser setens, només al davant de la
CUP de l’exalcaldessa Dolors Sabater. Per la seva banda, En Comú Podem, una altra de les formacions que va arribar a discutir l’hegemonia als socialistes en alguns municipis i a les eleccions del 2017, ja va patir una important fuga de vots però aconsegueix mantenir-se estable. En algunes ciutats, com ara el Prat de Llobregat –on governa–, Montcada i Reixac o Sant Joan Despí, aconsegueix la tercera posició. A la resta de la circumscripció de Barcelona el guió és semblant al de l’àrea metropolitana. En el conjunt de la província, el PSC s’imposa amb un 25% dels vots, seguit d’ERC, que aconsegueix un 20,46% i deixa en tercer lloc JuntsxCat, amb un 17,9%. Al darrere d’ells ja se situa Vox, que aconsegueix 162.470 vots, un 7,8 per cent.
La fotografia dels resultats és completament diferent a mesura que el focus s’allunya de la capital
HEGEMONIA INDEPENDENTISTA JxCat s’imposa a les comarques d’interior i en ciutats com Igualada i Vic
catalana i la seva aglomeració urbana. A Igualada, Manresa, Vic, Vilafranca del Penedès i Berga s’imposa JuntsxCat, seguit d’ERC. A la majoria d’aquestes ciutats i PSC es posiciona com a tercera força.
La participació ha estat un dels condicionants més importants d’aquestes atípiques eleccions. Si en els darrers comicis en alguns municipis es va superar un 80%, aquesta vegada a la major part de les ciutats de l’àrea metropolitana no s’ha passat d’un 50%, per bé que a la circumscripció la mitjana arriba a un 53%.