De pati de col·legi

Letti Sevilla no hauria de ser aquí. En comptes de l’institut Joan Brossa de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, a Barcelona, s’hauria de trobar a Madrid. Amb 23 anys i llicenciada en Psicologia, és migcampista de l’Espanyol a la Lliga Iberdrola. El seu equip juga al camp del Rayo Vallecano, però ella no es pot vestir de curt. Ha estat designada presidenta de la mesa electoral 040-B. Va remetre les seves al·legacions a la Junta electoral i li van respondre que no. Un segon recurs ni tan sols va arribar a ser respost. Almenys va tenir notícies per part de l’Administració. El que subscriu aquest article forma part de les 3.750 persones que es van trobar amb el silenci davant les seves al·legacions. Són les 8.45 h i ja som dins el col·legi electoral, al menjador de l’institut i a la vora del pati.

Ningú no ens ha demanat el DNI, ni ens el demanarà. Ningú no ens ha pres la temperatura, ni ho farà. I ningú no ens ha explicat el procediment. Ens van enviar un manual d’instruccions, és cert, però cap persona a la sala és capaç d’explicar-nos com hem de constituir la mesa. Davant l’absència administrativa, ens espavilem com podem i ens embranquem en la matèria. A les 9.15 h aconseguim aixecar la parada. Disposem de mascaretes, de guants i de gel, i ens han donat els EPI per a l’última hora. Per fi apareix una representant de Salut, i ens adverteix que ens hem de separar més.

A les 9.18 h arriba el nostre primer votant, Albert Ribera, amb B, res a veure amb l’exlíder de Ciutadans. Al cap de poca estona preguntem si algú ens proporcionarà una ampolla d’aigua. Ens responen que tenim el lavabo i unes aixetes al costat de la cuina de l’institut. Total, que recorrem a la família perquè ens porti l’avituallament líquid. Mentrestant, un representant de la Generalitat busca gent per col·locar uns cartells, fets a mà i a última hora sobre per on cal entrar i sortir. Uns cartells que recorden els que un servidor va poder veure a Maracanã en la inauguració dels Jocs Olímpics de Rio, tan pèssimament organitzats.

Ningú no ens controla si entrem o sortim i per dinar ens diuen que ens les apanyem com vulguem sempre que quedin dos dels tres membres de la mesa per atendre els votants, que van venint amb comptagotes, amb una punta d’afluència entre les 12 h i les 13 h.

Quan arriben electors amb problemes ens posen en un compromís. Si no figuren a les llistes que tenim no sabem com donar-los un cop de mà. Perquè no identifiquem cap responsable que pugui resoldre els seus dubtes, per a consternació de la Maite, la vocal segona, que s’indigna, i amb raó. A la 040-B gairebé tot ho han deixat a les nostres mans, en mans de l’autogestió, com posar-nos a les 18.40 h els EPI per extremar les mesures davant possibles votants positius o els seus contactes estrets. Visca el poble. Quin carnaval.

Ningú no ens ha demanat el DNI, ni ens el demanarà; ningú no ens ha pres la temperatura, ni ho farà