I van ser dues meitats

El problema al segle XXI respecte a l’alta justícia no és que dubtem d’ella, és que ja no dubtem d’ella. Ja donem per fet, en general, que prendrà una decisió que la majoria de la societat acatarà amb generositat democràtica però que la rebutjarà amb la lògica de l’error. Va ser una equivocació l’elecció de la data. La gent va anar molt poc a votar per por vírica, per fàstic polític o per meteorologia adversa. Entre el coronavirus, la pluja, la distància sideral amb el discurs polític i les franges horàries la gent ha tornat a resultats d’èpoques de pensament autonòmic global a Catalunya.

No hi va ajudar l’última hora, aquesta dedicada només als “empestats”, en autodefinició de l’única votant que a les 19.45 h hi havia al pavelló del Nàstic de Tarragona o com comentava un apoderat a l’Hospitalet de Llobregat: “En 45 minuts, de les 19 h a les 19.45 h, no ha vingut a votar ningú, absolutament ningú”. La festa de la democràcia es va liquidar amb el toc de queda víric a les set de la tarda. No va ser el Procicat, va ser el Govern que va accentuar

La festa de la democràcia es va liquidar amb el toc de queda víric a les set

que el dret a vot estava per davant del confinament total per infecció. (Esperant i pregant que no sigui la variant catalana la que s’expandeix pel país).

Però totes aquestes adversatives electorals no deslegitimen la formació d’un nou govern a Catalunya. Ningú no ha situat, en el centre del debat, ni Iñigo Urkullu ni Alberto Núñez Feijóo. A Euskadi van votar un 50,78% i a Galícia un 48,97% i tots dos són presidents sense interrogants. Meitat a casa, meitat a les urnes. Meitat independentista, meitat no independentista. Dues meitats.

L’any lamentable que portem políticament va ser confirmat per un Govern que no va fer cas de la millor frase dita pel president Quim Torra en el seu mandat: “La legislatura està esgotada”. Va ser al gener del 2020, i fins aquí. Més d’un any de desgovern i de punyalades entre els socis del Govern. Ha arribat el moment de la generositat. El constitucionalisme, amb el PSC, ha dit majoritàriament que s’ha acabat l’“A por ellos” amb el desastre de Ciutadans, que ha convertit un partit català en una sucursal de Madrid, i el PP, que necessita saber què vol ser de gran: si un partit de centredreta o la marca blanca de Vox. Pel costat independentista, malgrat la guerra dels Rose política, la ciutadania ha confirmat la majoria ampliada en percentatge de vots i d’escons. Catalunya va votar ahir independència.

Mayka Navarro

Mané Espinosa