Reflexió

Escric l’article sense saber els resultats, de manera que no puc fer cap anàlisi del panorama final. Sense foto fixa, qualsevol reflexió caminaria per sorramolls. A més, estic convençuda que estarem moltes setmanes amb anàlisis que intentaran treure el complex entrellat que es preveu. Tenim temps, doncs, per anar desenredant la troca, de manera que no calen precipitacions forassenyades.

Altra cosa és l’anàlisi del mapa ideològic que ja està fixat, més enllà dels resultats concrets, i els reptes que haurem d’encarar com a nació i com a societat. El primer és, sens dubte, el territorial. Per bé que uns i altres “han guanyat temps” en la darrera legislatura, i hi ha hagut maniobres de distracció, el fet és que el problema territorial tornarà a posar-se al bell mig de l’escena i petarà les costures. Creure que un conflicte secular de tanta importància social, política i internacional queda tancat per decret llei de porres i jutges és estar fora de la realitat. Primer, perquè les causes que el fan esclatar són profundes i, segon, perquè la repressió ha deixat ferides igualment profundes, unes ferides que representen, per a milers de ciutadans, un adéu definitiu d’Espanya. En aquest sentit, el Govern de Sánchez

Reptes de la nova legislatura: el conflicte català i la irrupció dels ultres

haurà de moure fitxa de veritat, i no amb propostes de fireta, el trilerisme de les quals és massa evident, sinó amb un projecte d’Estat que canviï el paradigma territorial. Si no ho fa, el conflicte català el devorarà d’una manera o altra, perquè el temps de la conllevancia orteguiana ha caducat definitivament. No cal dir que a la banda independentista també s’hauran de presentar estratègies solvents i recosir ferides o el conflicte també devorarà alguns partits. Al final, canvien els partits i les estratègies, però la causa els sobreviu a tots.

L’altra gran repte és la fractura que la irrupció de l’extrema dreta representa per a les institucions catalanes i per al debat públic, ja prou estressat pels anys de la furibunda dialèctica de Ciutadans. No sabem quins límits es travessaran, però és evident que, si venim de parlaments molt pressionats i crispats, el proper anirà a pitjor. I allò que es crispa en l’àmbit polític, cau a pes en l’àmbit social. L’extrema dreta farà el que fa arreu d’Europa: deslegitimar les institucions, violentar el llenguatge, engrandir les fractures socials i vendre solucions populistes a problemes de gran complexitat.

Finalment, el repte, també difícil, d’aconseguir un govern sòlid i capaç de gestionar la vida quotidiana, enmig de tantes tensions. Certament, serà una legislatura molt complicada.