La Vanguardia (Català-1ª edició)
“És molt obvi que el món no es pren seriosament la crisi climàtica”
Bill Gates, cofundador de Microsoft, té dues missions aquest any: la pandèmia i la crisi climàtica. Són dos reptes enormes que transformaran la vida a la Terra. Fa anys que adverteix de les conseqüències. Els governants l’escolten però no li fan gaire cas. Encara avui, quan la temperatura augmenta sense parar, creu que no es prenen de debò la crisi climàtica. “La prova és que encara no hi ha un pla per aconseguir-ho”.
Durant els últims 20 anys, Gates assegura que ha llegit centenars de llibres sobre la crisi del clima i l’economia productiva. El resultat del seu aprenentatge és un llibre titulat Com evitar un desastre climàtic, que Edicions 62 publica en català i Plaza & Janés en castellà. És una obra divulgativa i, alhora, un full de ruta per assolir l’objectiu de les emissions zero el 2050, segons estipula l’Acord de París. Només així s’evitarà que la temperatura mitjana pugi menys de dos graus per sobre del seu nivell preindustrial.
Gates és el principal inversor privat en la lluita contra l’escalfament global i considera que prescindir dels combustibles fòssils en tot just 30 anys sense comprometre el desenvolupament col·lectiu –és a dir, produint encara més energia però amb fonts renovables– “no és fàcil però tampoc impossible”. El primer pas és que els governs inverteixin molt més en recerca i desenvolupament.
Bill Gates estava a la seva casa de Seattle quan fa uns dies vam parlar amb ell per videoconferència, en una trobada amb diversos mitjans europeus. El contingut de l’entrevista ha estat editat.
Com es va començar a interessar per la crisi climàtica?
Va ser l’any 2000. Anava amb freqüència a l’Àfrica i veia moltes ciutats sense llum. Em preguntava què costava produir-la i distribuir-la, i era obvi que la pròxima generació hauria de produir encara més electricitat però sense perjudicar el medi ambient. Em vaig posar a pensar com aconseguir-ho i vaig començar a invertir en empreses centrades a transformar les fonts d’energia. He invertit fins ara 2.000 milions de dòlars a combatre la crisi climàtica i doblaré aquesta quantitat durant els propers cinc anys.
Quin ha de ser el primer pas perquè puguem arribar al 2050 amb zero emissions de gasos hivernacle?
El camp de la crisi climàtica està en la seva fase inicial de desenvolupament. Encara no tenim un pla complet ni les mètriques adequades per mesurar l’efectiu tivitat dels passos que fem. Tampoc no tenim les inversions. Molta gent en càrrecs de responsabilitat, a més, no sap gaire de l’economia industrial, de com es produeixen les coses, l’acer i el ciment, per exemple. Si no canviem la producció de l’acer i el ciment no arribarem a l’objecde zero emissions el 2050. El món necessita acer i ciment però hem de produir-lo d’una altra manera. I per a això hem d’augmentar molt els pressupostos de recerca i desenvolupament. És una inversió petita si la compares amb els diners que es gasten, per exemple, a subvencionar llocs de treball. Tota la capacitat d’innovació tecnològica s’hauria de centrar en la crisi climàtica.
El món sembla que no està en el seu millor moment polític i tampoc de salut per afrontar un repte comú. Creu que la Xina, per exemple, col·laborarà amb els Estats Units i la UE per reduir les emissions? La Xina fabrica gairebé la meitat del ciment mundial i gairebé la meitat de l’acer. Qualsevol pla que no impliqui la Xina no anirà enlloc. Jo crec que serà possible cooperar. He parlat amb l’Administració Biden i treballarà per aconseguir-ho.
La innovació depèn dels països rics.
Aquesta és la seva responsabilitat. A més de reduir les seves emissions, han d’innovar en nom de tota la humanitat per solucionar el problema de l’acer, del ciment, del combustible per a l’aviació, de l’ús de la terra. Ho han de fer perquè ells acumulen gairebé tot el poder d’innovació que hi ha al món.
Produir amb energies netes és més car.
Sí, multiplica per deu i fins i tot per vint el preu de les coses. Em pregunto si l’Índia el 2050, per proveir la seva població d’electricitat i habitatge, per exemple, utilitzarà l’estratègia més barata o la més neta. I això depèn del sobrepreu de l’energia verda, és a dir, del cost extra que estem disposats a assumir per utilitzar una tecnologia neta. No li pots dir a un país pobre que té emissions petites que pagui més. Per això hem de reduir aquest sobrecost gairebé a zero, com s’està fent en la indústria de l’automòbil. Encara no sabem quant el podrem reduir en altres àrees productives perquè no estem invertint el necessari en innovació, però aquesta és la clau. Aquesta és la mètrica en què ens hem de fixar si volem produir un canvi global.
Vostè és un defensor de l’energia nuclear. Diu que serà difícil arribar a les emissions zero sense aquesta energia. Necessitem una energia nuclear més segura i menys contaminant. Fins ara hi ha tres coses que han anat superbé: el cost de l’energia eòlica, de l’energia solar i de les bateries ha baixat. L’hidrogen, tot i això, encara no ha tingut èxit, i la fissió tampoc. Podem millorar l’energia nuclear.
Fa 10 anys va posar en marxa TerraPower amb aquest objectiu.
La idea era produir una nova generació de reactors nuclears. Els
MOLT PER FER “Encara no tenim un pla complet i tampoc no tenim les inversions”
ZERO EMISSIONS EL 2050 “Si no canviem la producció de l’acer i el ciment, no arribarem a l’objectiu”
ALIANÇA IMPRESCINDIBLE “L’Administració Biden treballarà per aconseguir la cooperació de la Xina”
d’avui deriven dels que hi ha als submarins i tenen moltes característiques que no són adequades. Necessiten un operari per funcionar i dins del reactor hi ha molta pressió. Un reactor segur no hauria de tenir ni una cosa ni l’altra. TerraPower acaba de guanyar un contracte de 4.000 milions de dòlars del Govern dels Estats Units per construir el generador de la pròxima generació. Es diu Reactor Demo. L’objectiu és tenir-lo llest d’aquí a cinc anys i oferir-lo a les companyies elèctriques. És un petit reactor que funciona a una atmosfera de pressió i permet produir electricitat a conveniència, per exemple, quan les renovables no funcionen per falta de sol o vent. És molt més segur que tots els que s’han construït. Pot ser que el necessitem per assolir l’objectiu de zero emissions si no es produeix el miracle que sapiguem com emmagatzemar l’electricitat.
Sembla difícil augmentar la capacitat de les bateries i, alhora, reduir-ne el cost. Necessitem bateries que no tenen res a veure amb les d’un cotxe. Parlo de bateries que siguin capaces d’emmagatzemar l’electricitat que circula per la xarxa. Han de tenir una efectivitat d’emmagatzematge 20 vegades superior a la d’un cotxe i, a més, ser barates. I no sembla que amb els metalls coneguts ho puguem aconseguir. Per això crec que la solució ha de venir de l’hidrogen net i la fissió nuclear.
Alemanya, Bèlgica, Espanya i altres països europeus abandonen l’energia nuclear.
La raó per què els governs es desprenen de l’energia nuclear és més econòmica que altra cosa. Necessitem convence’ls que és possible tenir un reactor més segur i més barat. L’energia nuclear és part de la solució, en especial en llocs com Europa, on el sol i el vent no estan sempre garantits. Cal garantir la producció d’energia durant 24 hores al dia i poder emmagatzemar-la.
Què opina de capturar el carboni, tant en el punt d’emissió com en l’aire?
Hauria de ser la solució d’últim recurs perquè és car i complex. No crec que baixi dels cent dòlars per tona de CO2 capturada. Si tenim en compte que s’emeten 51.000 milions de tones –aquest és C02 del 2019– parlem de gastar cinc bilions l’any. Després hi ha el cost de l’emmagatzematge d’aquest CO2, que s’acosta als 600 dòlars per tona l’any. És massa. Hem de trobar una altra solució.
Vostè parla amb molts governants, però sembla que no li fan gaire cas.
El 2050 és prou lluny perquè cap polític no es preocupi gaire. És molt fàcil dir avui que et compromets
ENERGIA NUCLEAR “És part de la solució a Europa, on el sol i l’aire no estan garantits”
a tenir zero emissions el 2050 perquè és difícil que llavors algú et vingui a demanar explicacions. A aquests polítics se’ls ha de preguntar què estan fent avui amb l’acer i el ciment. Se’ls ha de preguntar si els seus pressupostos per a recerca i desenvolupament estan orientats a la crisi climàtica.
I sembla que no ho estan.
És molt obvi que el món no es pren seriosament el canvi climàtic. L’absència d’un pla global ho demostra. Per què seria jo, si no, el principal inversor en molts d’aquests temes? Per què seria jo el principal inversor en captura de CO2? És una bogeria. Es parla massa, quan el que hem de fer és dissenyar el pla i invertir-hi. Fa uns quants anys amb prou feines teníem res en hidrogen verd. M’alegra que ara Europa hi copoden menci a invertir. Però serà molt difícil. Hem d’aconseguir que l’hidrogen net sigui molt barat, més barat que l’hidrogen brut per ser un ingredient en la fabricació, per exemple, de fertilitzants i d’acer. Qualsevol polític dirà que està a favor de zero emissions el 2050 perquè sinó l’esbronquen, però aquests mateixos polítics poden anomenar les fonts d’emissió al seu país,