La Vanguardia (Català-1ª edició)
Per a què serveixen els somnis
El neurocientífic Sidarta Ribeiro recorre la història i la ciència de l’‘oracle de la nit’
Per a què serveixen els somnis? Per a què somiem? Són un oracle del futur, com tantes cultures han cregut al llarg de la història, o més aviat són reflexos imprecisos però significatius del passat, com es van entendre després de Freud? O, com els va contemplar part de la ciència del segle XX, com el descobridor de la doble hèlix de l’ADN, Francis Crick, no són més que fragments de memòria acoblats a l’atzar a causa de l’activació aleatòria de neurones al còrtex, un procediment per eliminar records irrellevants i deixar espai a noves experiències? Però, si són aleatoris, per què tenim somnis repetitius?
500 anys sense somiar. Són algunes de les preguntes que formula el neurocientífic brasiler Sidarta Ribeiro, vicedirector de l’Institut del Cervell de la Universitat de Rio Grande do Norte, en el seu fascinant llibre El oráculo de la noche (Debate). Un recorregut per la història i la ciència d’aquells somnis que en l’antiguitat resultaven tan importants que podien portar a la batalla i que tenien professionals per interpretar-los, i que malgrat això des de fa 500 anys a Occident sembla que gairebé no tenen rellevància.
L’oracle probabilístic. La resposta de Ribeiro als interrogants inicials? Els descobriments neurocientífics mostren que Freud i Jung no s’equivocaven en el fet que els somnis eren un camí privilegiat al nostre inconscient, però l’autor també conjectura que, des dels primers homínids, els somnis ens poden preparar per a l’endemà, per enfrontar-nos al món, al futur, encara que sens dubte no el prediuen. Són, resumeix, un oracle probabilístic, un espai on en els mamífers poden efectuar sense perill simulacions sobre com serà el demà a partir de les probabilitats de les memòries emmagatzemades. I si això era especialment útil per als homínids a les coves per elucubrar com enfrontar-se millor als perills mortals exteriors quan anaven a buscar aigua o a caçar, avui continua servint: “A Harvard –explica per videoconferència Ribeiro– han demostrat que després d’un videojoc amb un laberint, els jugadors que somien després amb el laberint necessiten menys temps per resoldre’l”.
Les vaques magres. La història dels somnis, com mostra el llibre, és tot un univers i apunta que “no és exagerat dir que les principals civilitzacions de la Mediterrània durant el període clàssic es van desenvolupar sota la seva influència”. Els somnis de les elits governants es van preservar des del principi del registre escrit amb finalitats polítiques i religioses. Certament, l’autor evoca els somnis del faraó que haurien convertit Josep en visir d’Egipte en interpretar-los: a la vora del Nil, set vaques grasses apareixen seguides de set vaques magres que després devoren les primeres. Set anys d’abundància seguits de set d’escassetat, “malsons que són una mica premonitoris i necessiten interpretació perquè el futur no sigui així”, diu Ribeiro. Josep va aconsellar sitges per emmagatzemar el gra.
La mort de Cèsar. L’emperador persa Cir va somiar que Darios, fill d’un governador, estenia les seves ales sobre Àsia i Europa. El va fer arrestar però no va servir de res: Cir va ser decapitat pels seus enemics i Darios va acabar envaint Grècia. I Alexandre el Gran va conquerir amb esforços herculis Tir després d’un somni amb un sàtir que el seu vident va interpretar com a sa-tyros, “Tir és teva”. I, per descomptat, hi ha el somni de la mort de Cèsar. Un endeví li va transmetre un mal presagi sobre els idus de març, però la nit abans de morir va somiar que era transportat lluminosament a través dels núvols. La seva esposa Calpúrnia va somiar que la façana de casa seva s’esfondrava i Juli Cèsar era apunyalat.
Luter i Descartes. Frederic III de Saxònia va protegir Luter i no el va lliurar al Papa perquè abans que el teòleg pengés les seves tesis a Wittenberg el príncep va somiar que Déu li enviava un monjo “que era un veritable fill de l’apòstol Pau”. Després, amb l’arribada dels estats nacionals i el mercantilisme, els somnis es van allunyar, diu Ribeiro, de l’esfera pública. Curiosament, el racionalista Descartes va definir el somni com a simple estat d’il·lusió derivat de les impressions de la vigília..., quan a ell un somni a la vora del Danubi li va inspirar la geometria analítica i el mètode del dubte sistemàtic. No serà ja fins a Freud que els somnis tornaran al centre.
De la màquina de cosir a Dalí. Per descomptat, encara que no fossin al centre els somnis han continuat operant amb la seva particular recombinatòria per ajudar la creativitat. I l’economia. Elias Howe va somiar la màquina de cosir moderna: va saber que l’ull de l’agulla havia d’anar a baix quan uns guerrers amb llances perforades per la punta se’l van emportar en un somni. Mendeleiev va somiar l’estructura de la taula periòdica, Kekulé la del benzè; Mary Shelley a Frankenstein; Paul McCartney la melodia del Yesterday, i de fet va estar dies preguntant a la gent: creia que l’havia d’haver sentit en una altra lloc. I Dalí va crear tot un mètode: per estar el màxim de temps possible al llindar de l’inconscient i recollir imatges oníriques, dormisquejava amb una clau pesada o una cullera de metall entre els dits fins que l’objecte queia amb terrabastall, el despertava i ell portava a la tela les imatges hipnagògiques, cosa que va donar lloc a quadres com Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans de despertar. “El somni al món de l’art, científic, dels negocis ha continuat, però no com a instàncies validadores. Com que no parlem dels somnis i no serveixen per decidir, no importen, i tot i que és una immensa manera de prendre contacte amb l’inconscient la gent creu que el que pot pensar en qualsevol moment és la totalitat de la ment”, somriu el neurocientífic.
La clau, el son REM. Ribeiro recorda que quan el cervell està adormit es genera activitat elèctrica dins que es propaga de neurona a neurona. “En un rèptil aquesta activitat tot just genera polsos lents. Això és molt diferent d’activar memòries amb la mateixa freqüència ràpida que quan estem desperts, que és el que fa el llarg son REM dels mamífers. Les memòries estan tan activades que generen una experiència que és un simulacre de la realitat.
RECORDEU COM SONAVA ‘THE SOUL CAGES’ A
www.lavanguardia.com/cultura