La Vanguardia (Català-1ª edició)
A Madrid, com a casa
El Barça conquereix la Copa, el primer títol de Jasikevicius, contra el Reial Madrid
En un escenari majestuós i davant el millor rival possible, el Barça de Jasikevicius va completar la que fins ara és la seva millor obra. El tècnic lituà va inaugurar ahir el seu palmarès com a entrenador blaugrana conquerint la Copa del Rei al WiZink Center i contra el Reial Madrid. La seva cara d’eufòria després de la botzina final el delatava. Felicitat exultant, la seva i la de tota l’expedició blaugrana, que es va guanyar a pols participar en l’èxit aconseguit al carrer Goya, que cada any que passa és una mica més blaugrana.
Les bones sensacions que deixava el Barça de Jasikevicius des de
Reial Madrid Barça principi de temporada van confluir totes en el partit més important fins a ara. Es van alinear els astres, que en aquest cas vol dir que tothom va fer la seva feina a la perfecció, i la final de la Copa es va convertir en una exhibició d’esforç, intensitat, defensa i talent. D’aquells vespres que molts no oblidaran, tampoc el Real Madrid, acostumat a dominar amb mà de ferro les competicions domèstiques i que va topar de morros amb la realitat. Ha arribat un altre xèrif a la ciutat, confirmat el tercer triomf blaugrana seguit d’aquesta temporada en un clàssic.
El títol ha d’acabar de solidificar els fonaments d’un Barça que cada setmana que passa sembla més bon equip. Jasikevicius està sabent extreure el talent de tots els seus jugadors i el WiZink en va ser testimoni. Menció especial mereix Cory Higgins, que ja feia temps que apuntava a una millora en el joc evident, i la capacitat de lideratge del qual ahir ho va fer tot a miques. El fillol de Jordan va jugar com a tal i es va emportar un MVP indiscutible.
A diferència del que va passar el 2019, aquest cop la superioritat blaugrana va ser aclaparadora
L’MVP Higgins va mostrar una capacitat de lideratge descomunal i va ser el millor del Barça en aquesta Copa
Jugadors com ell són una rara avis i valen el seu pes en or, capaços d’evadir-se de la màxima pressió i aparèixer en els pitjors moments.
En clau madridista caldrà veure si la derrota, indiscutible, només és un toc d’atenció o un senyal d’alguna cosa més. Són molts els anys de domini blanc amb Laso a la banqueta, i seria fal·laç dir que la seva fórmula està esgotada, però ahir va quedar patent que superar el Barça ja no li resultarà tan fàcil com els últims anys, llevat d’algunes excepcions. La majoria a la Copa, l’únic paraigua sota el qual els blaugrana havien estat capaços de no mullar-se.
La final del 2021 no va tenir res a veure amb la del 2019. Més enllà de l’absència de públic –una afirmació no del tot correcta, atesa la presèn
cia de desenes de convidats a la tribuna, que es van passar el partit faltant al respecte al trio arbitral i animant el Real Madrid–, el marcador no va tenir res a veure amb el de llavors. La posada en escena del Barça va ser impol·luta, resulta espectacular la mentalitat que Jasikevicius està aconseguint incrustar als caps dels seus jugadors. Deixar-se la vida defensant i atacar els punts febles del rival, prèviament estudiats. Un guió que els blaugrana van seguir al peu de la lletra fins a aixecar el trofeu.
Laso va intentar sorprendre d’inici amb un cinc una mica diferent de l’habitual i sense Tavares, un invent que va morir envestit per un rival amb molta més fam d’èxit. El Barça va marcar les primeres diferències i el Madrid es va descompondre. Un triple de Smits (més que meritòria la seva aportació a la final) va situar el 7-18 (minut 8), que traduïa al marcador el que estava passant sobre el parquet. La primera entrada de Tavares a pista no li va sortir bé a Laso, amb el capverdià ben frenat pels sistemes de Jasikevicius. Amb el canell ben afinat i una defensa de manual d’Abrines –el mallorquí se’n va anar de la Copa sense fallar ni un tir, vuit triples inclosos– davant Caroll, la final cada vegada més apuntava cap a la platja. Un altre triple, aquest cop de Hanga, escalava fins al 29-52 abans del descans.
El vendaval blaugrana era extraordinari, i va arribar al 31-55 tot just sortir dels vestidors. Laso buscava tota mena de solucions i va situar Garuba tapant Calathes tota la pista. Però va ser Llull, i la seva fe, qui va liderar una primera reacció dels blancs. A la Copa li quedava una mica de vida. Un 9-0 va tibar el marcador, però el Barça, en una demostració de maduresa, va mantenir el cap fred i va aguantar aquesta primera escomesa.
Ja a l’últim quart va arribar el segon i últim intent del Madrid de ficar-se en el partit. Abalde va engrandir el cèrcol blaugrana i va ser capaç de retallar fins al 62-73 (minut 35). Allà va morir el Madrid. Amb un parell de crits, Jasikevicius va reconnectar els seus jugadors i el Barça es va encaminar a la botzina final amb una superioritat aclaparadora. Ni tan sols va necessitar la millor versió de Mirotic, una mica tocat a les costelles. Ja és un equip amb majúscules. I al WiZink, a Madrid, s’hi sent com casa.
Els últims campions 2021 2020 2019 2018 2017 2016 2015 2014 2013 2012
Barça R. Madrid Barça Barça R. Madrid R. Madrid R. Madrid R. Madrid Barça R. Madrid
està igualada. I sí, si tingués tota la plantilla disponible seria el millor moment de la temporada”, va afirmar Ronald Koeman. No serà possible ni per a Ansu Fati ni per a Philippe Coutinho.Tampoc per a Sergi Roberto. Sí que podrien fer saltar la sorpresa Gerard Piqué i Ronald Araújo, que ahir es van provar en la sessió d’entrenament.
Tot i que sap que és difícil, Piqué es resisteix a descartar-se per demà, tal com va avançar La Vanguardia. Conscient de les baixes que té l’equip, el tercer capità del Barça vol ajudar en un partit transcendental. Es va lesionar el genoll dret el 21 de novembre contra l’Atlètic de Madrid. Va abandonar el camp dret, molt adolorit, abatut. I no va poder contenir les llàgrimes. Des
El tercer capità es va exercitar ahir i ho tornarà a fer avui i demà per prendre una decisió definitiva
RONALD ARAÚJO L’uruguaià va fer cursa suau per comprovar fins a quin punt el condiciona el dolor al turmell esquerre
que va tornar al Barcelona el 2008, el central no havia patit cap lesió de gravetat. Com a màxim havia estat vuit setmanes de baixa. Descartat el quiròfan i apostant per un tractament conservador, Piqué ha retallat els terminis de la seva recuperació. El mateix jugador va explicar a través de les xarxes socials les seves bones sensacions.
El mateix guió per a Ronald Araújo, que també es va voler provar ahir fent cursa suau per comprovar fins a quin punt li fa mal el turmell esquerre. Aquesta no és la primera vegada que Araújo mostra el compromís que l’uneix al club. La temporada passada no va dubtar a ajudar el Barça B quan els de García Pimienta es jugaven l’ascens a Segona Divisió. El llavors tècnic Quique Setién no n’era partidari però Araújo va optar per ajudar els seus companys, fet pel qual Messi el va felicitar.
“El més important és que Piqué i Araújo es recuperin bé, no només per a un partit sinó per a tota la temporada”, va dir Ronald Koeman. Queden 24 hores per al partit i les sensacions que puguin tenir els dos centrals avui i demà seran decisives.