Un nou Palau no pot esperar

Al Barça de bàsquet li escau d’allò més jugar les finals a Madrid: sigui amb públic o sense, els blaugrana han guanyat com a visitants el Reial Madrid les tres ultimes en les quals s’han enfrontat. Les del 2018, 2019 i ara el 2021 van anar a parar al sarró barcelonista, mentre que els blancs lluiten amb una vella estadística que els persegueix des de fa seixanta-un anys, precisament el del debut a la banqueta madridista de Pedro Ferrándiz: no han guanyat cap títol de Copa en una final que s’hagi disputat a la capital.

El d’ahir és el primer gran èxit d’aquest prometedor Barça que entrena un tècnic com Jazikevicius, que el barcelonisme esperava com un messies que amb el seu carisma fos capaç de guiar els passos d’una secció que havia perdut el rumb l’última dècada. Ha estat silenciosa la feina des dels despatxos del tàndem Nacho Rodríguez-Albert Soler, amb la confecció d’una superplantilla a la qual no se li han escatimat els reforços, a diferència del que ha passat en el futbol. Amb una última incorporació del base greco-nord-americà Calathes, que va donar peu a l’abrupta sortida d’Heurtel, però que s’ha convertit en poc temps en l’alter ego del seu entrenador a la pista. Amb una sobrietat que equilibra un equip en el qual brillen amb llum pròpia les seves dues grans figures, Mirotic, que ahir va reduir la seva aportació al primer temps per culpa d’una lesió, i Higgins, que gràcies als 20 punts anotats i 16 de valoració a la final va ser destacat merescudament com l’MVP del torneig.

Sense oblidar tampoc els vuit triples sense cap fallada anotats per Abrines en els tres partits, que amb llàgrimes als ulls dedicava al seu avi mort fa poc, mentre era entrevistat pel micròfon de Movistar, més l’aportació complementària d’especialistes com Davis, Oriola, Kuric, Smits, Hanga i fins i tot el jove Bolmaro, objectiu de l’NBA, completen un planter sense fissures.

Mentre es desconeix la data de la col·locació de la primera pedra que marqui l’inici de les obres del nou Palau Blaugrana, després que hagi passat molt més temps del previst de la demolició i recollida de runa del Mini Estadi, un projecte que apressa l’Eurolliga després de diverses moratòries perquè es dugui a terme, el Barça torna a tenir una dels millors plantilles del bàsquet continental.

Seria una llàstima que a aquesta se li pogués passar l’arròs esperant la construcció d’una instal·lació que no es pot endarrerir més temps, perquè per història i projecció la secció s’ho mereix.