La Vanguardia (Català-1ª edició)
Piqué i Araújo ho volen
Els centrals es van provar ahir i podrien estar disponibles per al partit contra el PSG
Alguna cosa ha canviat al Barcelona, molt més resilient, decidit a reaccionar de la millor manera malgrat les dificultats. Lluny de deixar-se portar per la feble situació institucional, a què se sumen les lesions i la complexitat d’assumir un calendari atapeït, la plantilla liderada per Ronald Koeman ha optat per reivindicar-se i treure la seva millor versió. Després de la golejada contra l’Alabès liderada per Leo Messi envoltat de joves com Trincão, Riqui Puig, Moriba o Pedri, arriba demà el PSG, un duel marcat en vermell al calendari. Els francesos disputaran l’anada dels vuitens de final de la Champions al Camp Nou sense Neymar ni Di María. “L’eliminatòria
Sense Neymar, algú podria pensar que s’havia acabat el morbo del Barça-PSG de demà. No és del tot cert. A l’expedició parisenca hi haurà cinc jugadors que van patir a les seves carns la remuntada del 6-1, a qui el gol de Sergi Roberto se’ls va clavar com una estaca. Marquinhos, Kurzawa (que es va fer el 2-0 en pròpia porta), Verratti, Draxler i Kimpembe van ser aquella nit al Camp Nou. L’últim, però, no va sortir de la banqueta.
Aquell 8 de març del 2017 Mauro Icardi era jugador de l’Inter de Milà, i, amb 24 anys, ni tan sols sabia què era jugar la Champions League. Demà, l’argentí, un altre dels ex del Barça a les files de Mauricio
Pochettino, serà el Saint-Germain.
L’arribada del tècnic per Nadal, un compatriota seu, ha canviat totalment el paper del davanter, que havia comptat poc per a Tuchel –va començar el curs amb coronavirus i es va estar un mes i mig fora per una lesió de genoll–. Tot i això, amb Pochettino Icardi ha tornat a tenir el protagonisme que es mereixeria el fitxatge més car de l’estiu. El PSG va pagar 50 milions a l’Inter per quedar-se en propietat 9 del Paris l’atacant, que ja va jugar cedit amb ells la temporada 2019-2020. El primer any va fer 20 dianes. El 2021 suma quatre gols i cinc assistències. L’última, dissabte a Kean, amb un gran salt per rescatar la pilota a l’aire amb la cama estesa.
Icardi ja sap què és jugar al Camp Nou. Ho va fer l’octubre del 2019 amb l’Inter. De nerazzurro va batre Ter Stegen a San Siro dues setmanes després. Va protegir la pilota amb el cos davant de Sergi Roberto, es va girar i va rematar amb la dreta abans que arribés Lenglet.
Ara que el nou del Barça, després de la sortida de Luis Suárez, és Braithwaite, és fàcil recordar que Icardi també ho podria haver estat. Va arribar el 2008 i va estar dos anys al planter. El primer al juvenil B (amb Sergi Barjuan) i el segon a l’A (amb Òscar Garcia). Però Icardi tenia pressa per triomfar i va desembarcar al calcio, primer al Sampdoria i després a l’Inter. A Can Barça van quedar 400.000 euros i un grapat de gols de rematador pur.
No va ser mai un jugador combinatiu, ni ho va necessitar. A l’Inter va arribar a ser capità i se’n va anar després d’haver marcat 124 gols. Dels 100 primers, 96 van ser des de dins de l’àrea, la seva autèntica casa, on el de Rosario, que va sortir de petit de l’Argentina, sap trobar l’espai. Si Milà és la ciutat de la moda italiana, París és la del luxe. En totes dues va encaixar a la perfecció la seva personalitat. Per bé que la seva autèntica llar és i ha estat l’àrea.
Amb l’arribada de Pochettino, el ‘9’ suma quatre gols i cinc assistències el 2021