La Vanguardia (Català-1ª edició)
La justícia i el VAR
El gol anul·lat a Messi pel VAR va alterar la placidesa futbolística del Barça-Alavés. Les imatges, elevades a categoria de sentència, oferien un diagnòstic geomètric contrari al que pretenien. Línies confoses i l’evidència que el fora de joc era escandalosament inexistent. Conseqüència: Messi es va enfadar i no va trigar gaire a inventar-se un altre gol, que va encarrilar una victòria que probablement no hauria sigut tan abundosa si el VAR no s’hagués excedit en les seves atribucions.
Sabem per experiència que és temerari relacionar el rendiment de dissabte amb un possible bon resultat contra el PSG. La regularitat encara és una utopia, sobretot contra equips amb pressupostos i aspiracions ambicioses. En la jerarquia d’adversaris del Barça, n’hi ha d’admirables, d’indiferents, de detestables, d’inimaginables i d’innombrables. Exemple d’adversari inimaginable: l’Steaua de Bucarest, de tristíssima però alliçonadora memòria. Jugar contra el Liverpool o el Manchester United, en canvi, et situa en un nivell d’igualtat que relativitza qualsevol resultat.
El PSG s’ha convertit en candidat a ser adversari detestable. L’únic element que el podria redimir és que hi va jugar Ronaldinho, un factor important de compensació retrospectiva. Però ja fa anys que el PSG s’atribueix una superioritat més política i econòmica que no pas futbolística i que, a partir del fitxatge de Neymar, posa els culers davant de l’evidència del fenomen globalitzat de la pirateria d’estat i, a més, de la desgràcia, pròpia i inexcusable, d’haver dilapidat les carretades de milions obtingudes amb la clàusula.
La morbositat del partit de demà ha quedat devaluada per l’absència de Neymar. Messi, en canvi, hi serà i tant de bo continuï evolucionant cap a una maduresa fructífera i decisiva, acompanyant unes alineacions de circumstàncies que, a causa de les lesions, obliguen Koeman a accelerar una renovació de la plantilla que és indispensable. Parlem-ne, de Koeman. Si en altres temps a Guardiola li va tocar fer de president, d’entrenador, de psicòleg de masses i de capellà confessor perquè els encarregats de dirigir l’entitat s’escaquejaven, Koeman ha assumit amb grandesa una multiplicitat de papers que coincideix amb un forat negre institucional que ja veurem com acaba. Veient com es va indignar amb el gol injustament anul·lat a Messi, molts culers van reconciliar-se amb els codis de la franquesa reactiva, vehement però no irrespectuosa. Probablement algun buròcrata de l’estructura reglamentària decidirà obrir-li expedient, una categoria de sanció que mai no he entès. Però es nota que
Koeman no renuncia a mostrar-se com és sense fer-ne bandera i que defuig el recurs, flàccid de tant fer-lo servir, de repetir que no s’ha de parlar de l’arbitratge i que tots ens equivoquem. Aquesta veritat pacificadora és la base per entendre el futbol però, en el cas del VAR, no es pot aplicar perquè el VAR s’ha creat precisament per pacificar les reaccions des d’un sentit asèptic de la justícia.
Si el VAR invalida un gol, encara que et sàpiga greu i que et posis a plorar de ràbia o de desesperació, ho has d’acabar entenent en funció de la qualitat de la prova testifical. I dissabte la prova testifical semblava una imitació de la veritat venuda de manera fraudulenta a través d’internet. Per sort, Messi va marcar la diferència entre la malícia o la ineptitud i les veritats feliçment incontrovertibles.
En la jerarquia d’adversaris del Barça, n’hi ha d’admirables, d’indiferents, de detestables, d’inimaginables i d’innombrables