La Vanguardia (Català-1ª edició)
Perdent dues pilotes de partit
Garbiñe Muguruza transigeix amb Naomi Osaka; Thiem també se’n va, Djokovic continua
Garbiñe Muguruza (27) sempre serà una tennista d’excessos.
La seva derrota contra Naomi Osaka, una ex-número u de la WTA, igual que la mateixa Muguruza, retrata el recorregut esportiu de la hispanoveneçolana, tan a prop de l’Olimp que de vegades s’estimba. L’últim sinistre s’ha produït en aquests vuitens de final a Melbourne, quan Muguruza tenia dues pilotes de partit i la visió d’una àmplia autopista, cinc carrils que es van anar estrenyent fins a barrar-li el pas.
Ahir es va encallar davant Osaka, o la japonesa –cara visible dels Jocs de Tòquio d’aquest estiu– es va embalar.
Però s’ha acabat. Muguruza, finalista a Melbourne 2020, va acabar caient per 4-6, 6-4 i 7-5.
–Ella ha estat realment bé. Ha tingut bons cops i un gran servei –diria més tard, ja en fred, després d’assumir el batzac.
Fins aquell instant Muguruza ho feia tot bé. Més o menys, així li havia anat la primera setmana. En els seus tres primers partits amb prou feines havia cedit deu jocs. S’estava mostrant consistent, amb poques esquerdes i pocs laments.
I ahir s’havia sobreposat a un contratemps –l’havia tingut al primer set, en què va perdre el servei tot i que el va recuperar en el joc següent– i fins i tot s’estava permetent el luxe d’intimidar Osaka, qui ho hauria dit, per tancar a favor seu aquesta primera màniga.
També havia aguantat el cop del segon set, decantat en favor d’Osaka, per fer-se fort en l’últim i trobar la victòria. Amb 3-5 al marcador, Muguruza tenia dues pilotes de partit a la resta.
Però allà hi havia Osaka, campiona a Melbourne el 2019, amb les seves maneres de potencial número u. Dos aces i un cop guanyador girarien la truita.
Muguruza ja no es va recuperar.
I així se li estrenyia aquella autopista que 17 minuts abans havia visualitzat, la mateixa que ara recorre Osaka: a quarts l’espera Su-Wei Hsieh, taiwanesa de 35 anys, mai tan lluny en un gran.
El dia va deixar un altre accident.
Dominic Thiem, campió de l’últim US Open, es va desconfigurar davant Grigor Dimitrov. Incapaç de sumar ni una mànega, l’austríac es va acomiadar amb un set en blanc en contra (doble 6-4 i 6-0).
–No vull buscar-me excuses, però el cert és que no soc una màquina. De vegades m’agradaria ser-ho. Però també hi ha ocasions en què surten dies molt dolents –va declarar Thiem.
Per contra, Djokovic no va fallar. El serbi va deixar enrere els problemes abdominals per aconseguir la seva victòria 300 en un partit de
“No soc una màquina, però de vegades ho voldria ser”
Grand Slam. Ho va fer davant Milos Raonic, després d’invertir quatre sets [7-6 (4), 4-6, 6-1 i 6-4] i 41 cops guanyadors, abans de confessar les seves penes:
–Ho he de reconèixer. Continuo sense estar bé. Si aquest no fos un Grand Slam ja m’hauria retirat. T’ho asseguro –va dir, abans d’estirar-se a la llitera del fisioterapeuta.
L’espera Sascha Zverev.