La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amsterdam desplaça Londres com a capital de la compravenda d’accions
El Govern britànic acusa la Unió Europea de declarar una “guerra financera”
A la novel·la d’Ernest Hemingway Fiesta, un personatge pregunta: “I com vas fer fallida?”. I un altre li respon: “De dues maneres, primer gradualment i després de sobte”. El mateix passa amb les grans crisis financeres, amb les fallides dels bancs, dels fons d’inversió i dels països, i amb els efectes del Brexit. Durant un temps sembla que les coses passen a càmera lenta, fins que un dia els esdeveniments es precipiten.
Ha passat un mes i mig des que el Regne Unit va sortir oficialment de la Unió Europea, i l’impacte de la decisió està envoltat en la nebulosa de la pandèmia (que era l’objectiu del Govern de Boris Johnson). El PIB del país va perdre un 9,9% el 2020, però també han caigut espectacularment els dels seus antics socis europeus, Estats Units, Canadà..., així que no és per exclamar-se. I, amb una mica de sort, la davantera a la campanya de vacunació pot fer que aquest any l’economia britànica es recuperi amb més energia i abans que els seus competidors. El temps ho dirà.
Però, ja sigui gradualment o de sobte, les coses que han de passar acaben passant. És el cas de la pèrdua de negoci de la City de Londres, molt exposada per la falta d’un acord amb la Unió Europea per després del Brexit al terreny dels serveis en general (un 80% del producte interior brut del país), i dels serveis financers en particular (un 7%). Londres ha volgut reservar-se el dret a canviar en el futur les presents regulacions, i Brussel·les, sense saber cap a on va, es resisteix a concedir-li l’“equivalència” per continuar funcionant com feia fins ara.
Durant un mes i mig, semblava que no passava res i, de sobte, ha esclatat la bomba: Amsterdam ha sobrepassat Londres com a principal centre de compravenda d’accions a Europa. Al gener una mitjana de 9.200 milions d’euros es van invertir diàriament a la ciutat neerlandesa, en comparació amb els 8.600 milions d’euros a la City de Londres (la meitat que abans del Brexit), perquè Brussel·les exigeix que totes les transaccions d’aquest tipus en euros es facin en centres de canvi dins del territori de la UE.
De moment, l’impacte del cop moral que la City hagi deixat de ser el principal mercat d’accions del continent és més simbòlic que no pas altra cosa. De competir amb Wall Street per l’hegemonia global ha passat a perdre fins i tot l’europea. En termes econòmics, l’impacte sobre llocs de treball, les repercussions fiscals i sobre les partides de beneficis de les empreses del sector seran mínims, i les operacions es continuen fent. Al món digital, és com traslladar un ordinador d’un lloc a un altre, només canvia l’entorn.
Però, malgrat això, la City està preocupada, sobretot per l’increment dels costos de les transaccions i la possible reducció de liquiditat. “Sonen tambors de guerra entre la Gran Bretanya i la UE i això no és bo per al món de les finances que, per damunt de tot, desitja estabilitat”, opina Elvis Marriage, un analista de fons d’inversió. “El sector va quedar al marge de les negociacions d’un acord comercial, malgrat que el Regne Unit proporciona anualment a la UE serveis financers per valor de 40.000 milions d’ells, però se sobreentenia que, una vegada fet realitat el Brexit, s’abordaria el tema amb caràcter prioritari per aconseguir l’equivalència. Però ni una part ni l’altra no hi semblen interessades, la cosa va per llarg”, afegeix.
A la segona meitat de l’any passat, durant el període de transició del Brexit, els bancs i corredores de borsa londinenques havien vist com s’esfumava la meitat del seu volum de negocis a places com
Amsterdam (la gran beneficiària), Frankfurt, París i Dublín. Des de l’1 de gener, el procés s’ha accelerat. La ciutat neerlandesa, a més, ha començat a robar a Londres part de la seva quota dels mercats de deute sobirà i derivades.
La UE, abans de concedir a la City l’equivalència (presumpció que les regulacions financeres són a grans trets semblants), vol veure si l’Administració Johnson opta per intentar sortir de la crisi convertint el país en un paradís de normes laxes a l’estil de Singapur, mentre que el primer ministre britànic desitja reservar-se aquest dret, convençut que li ani
IMPACTE La dada no afecta l’ocupació o els beneficis, però té gran importància simbòlica
ESTIRA-I-ARRONSA Londres vol gaudir de llibertat i Brussel·les necessita saber cap a on va el Regne Unit
ria millor si els seus serveis financers (que l’any passat van aportar 150.000 milions d’euros a l’economia del país) estan supervisats pel Tresor i el Banc d’Anglaterra.
Precisament, el director d’aquesta institució, Andrew Bailey, ha advertit dels perills d’una “fragmentació” en el món de les finances pel que considera una actitud “irracional” de Brussel·les, la negativa a permetre que la City canviï en el futur les seves regles, una condició que no imposa a Wall Street, el Brasil, Hong Kong, Austràlia o el Canadà. “Els canvis de moneda, les operacions en borsa i les pòlisses d’assegurança poden resultar més cars per als consumidors als dos costats del canal de la Mànega”, diu.
La UE està jugant fort i no fa concessions ni sobre l’equivalència de la City ni sobre els controls duaners i tarifes comercials perquè Londres s’adoni que el Brexit té al cap i a la fi conseqüències. Més de mig miler d’empreses britàniques han establert subsidiàries als Països Baixos per poder continuar exportant i important. Moltes altres empreses ja ho han deixat de fer.