La Vanguardia (Català-1ª edició)
El port de Rotterdam resisteix el millor que pot el cop del Brexit
Ha contractat 900 agents de duanes per lluitar amb la burocràcia
Quatre mil camions al dia i quaranta milions de tones de mercaderies a l’any surten del port de Rotterdam –el més gran d’Europa– en direcció al Regne Unit, de manera que l’impacte del Brexit és important i inevitable. Per reduir-lo, els seus administradors han contractat 900 agents de duanes extra, i s’han passat mesos repartint pamflets entre els camioners per explicar les noves regulacions en matèria de tarifes, denominació d’origen i impost sobre el valor afegit.
En el que eren camps agrícoles pròxims al port –que s’estén al llarg de 24 quilòmetres–, s’ha instal·lat un aparcament amb capacitat per a 200 camions, on es desvia a tots els que es presenten sense la documentació degudament emplenada i introduïda al programa informàtic. Tenen de vènia 24 hores per resoldre els problemes, i un cop passades han d’abandonar el recinte sense lliurar o recollir les mercaderies.
Entre el 1962 i el 2004, el de Rotterdam va ser el port de més trànsit del món, i ha estat superat des d’aleshores pels de Singapur i Xangai.Amb tot, rep a l’any 125.000 vaixells i mou 470 milions de tones de càrrega, i és especialment important com a punt de trànsit entre Europa i la resta de continents, gràcies a la proximitat de les fronteres amb Alemanya, Bèlgica i França, i a les excel·lents comunicacions per carretera, ferrocarril i fluvials. La ciutat holandesa té refineries de petroli i una notable indústria petroquímica.
L’intercanvi comercial amb la Gran Bretanya representa al voltant d’un 10% de tot el volum del port, i des que es va implementar el Brexit l’1 de gener hi ha molts camions que, malgrat la campanya de divulgació dels nous requisits, es presenten sense la documentació correcta. El problema és especialment urgent en el terreny de la carn, pels requisits d’higiene, i s’ha donat el cas de carregaments de caps i altres productes del porc que s’han passat fins a tres setmanes als compartiments de càrrega dels camions.
Fa poc els gestors de les instal·lacions portuàries van invertir un milió d’euros en un programa informàtic per omplir en línia tota la documentació necessària i registrar les mercaderies, inclòs un sistema de reconeixement visual de les matrícules dels camions. Criticat al seu dia com una extravagància,
DEMANDA Moltes firmes busquen magatzems a prop del port per distribuir mercaderies
està permetent que el trànsit flueixi amb una relativa normalitat i no hi hagi embussos.
Els conductors de vehicles que es presenten a Rotterdam amb mercaderies amb destinació al Regne Unit han d’haver omplert 11 formularis que abans del Brexit no eren necessaris, inclosa la certificació d’origen dels seus productes. Si contenen elements que no han estat fabricats a la Unió Europea (encara que es tracti de simples botons o cremalleres), estan subjectes al pagament de tarifes i impostos sobre el valor afegit. I el mateix si la destinació final és una altra que no sigui la Gran Bretanya.
Els Països Baixos tenen la cinquena economia de la zona euro, i el Brexit, malgrat que al final hi hagi hagut un acord comercial que redueix parcialment el seu impacte, els costarà uns 2.300 milions a l’any. Més de tres mil companyies tenen oficines a les instal·lacions portuàries, i fa mesos que moltes més –britàniques i de la resta de la UE– busquen magatzems pròxims per establir subsidiàries des d’on puguin moure les mercaderies, per no haver de pagar IVA. Brussel·les ha advertit que vigilarà que no es tracti d’operacions fantasma, simplement nominals, sense cap tipus de treballadors.
Entre les empreses que han traslladat el seu centre europeu d’operacions del Regne Unit als Països Baixos hi ha Sony (electrònica), Bloomberg (comunicacions), Discovery Channel (televisió), JD Sports (roba esportiva), Hornby (joguines), Norinchukin (banc d’inversió), UK P&I Club (assegurances marítimes), Azimo i MarketAxess (serveis financers). A tots aquests terrenys, així com en la logística, la publicitat i la sanitat, una companyia s’estalviarà després del Brexit bastants diners si té una seu i una xarxa de distribució en territori de la UE. Malgrat que en una proporció més petita, d’altres han establert centres d’operacions a França, Bèlgica i Luxemburg.
VOLUM Mou 470 milions de tones de càrrega a l’any i rep més de 125.000 vaixells