La Vanguardia (Català-1ª edició)
ERC guanya terreny però JxCat manté el seu poder
La diferència entre les dues formacions és de 2.332 vots
El resultat final de les eleccions de diumenge a la circumscripció de Lleida revelen que JxCat ha continuat comptant amb la lleialtat d’una bona part del vot que tradicionalment acostumava a donar suport a les llistes de Jordi Pujol i CiU, també amb Artur Mas. Malgrat tot, Esquerra Republicana continua augmentant, elecció rere elecció, presència i influència, una lluita que el 14-F es va resoldre a favor de la llista que a Lleida va encapçalar l’exeurodiputat i conseller d’Indústria Ramon Tremosa, que va guanyar amb una diferència d’1,46% i 2.332 vots més que la liderada per la portaveu nacional d’ERC, Marta Vilalta.
En la pugna entre les dues formacions independentistes, JxCat és la que, tot i mantenir la primera posició, perd gairebé quatre punts en percentatge, mentre que ERC només perd quatre dècimes. Amb tot, el mapa comarcal apunta a la llista de Laura Borràs com la gran guanyadora, ja que va ser la primera en set comarques (Pla d’Urgell, Garrigues, Urgell, Segarra, Alt Urgell, Pallars Jussà i Pallars Sobirà), mentre que ERC es va imposar en tres (Segrià, Noguera i Alta Ribagorça). El PSC va guanyar netament a la Val d’Aran gràcies a la influència d’Unitat d’Aran, partit nacionalista aranès però agermanat amb els socialistes catalans; el segueix ERC i després Vox, que obté més vots que JxCat. A la Cerdanya els sis municipis lleidatans es van decantar tots per la llista de Puigdemont. Hi ha una dada curiosa a l’Alta Ribagorça, ja que el resultat dels tres municipis és dispar, perquè mentre que a la capital, el Pont de Suert, hi va guanyar el PSC, a Vilaller el PDECat va ser el més votat i a la Vall de Boí es va imposar ERC.
Hi ha algunes variacions respecte dels resultats de les capitals comarcals, on JxCat s’imposa en set comarques, ja que si bé guanya a l’Alt Urgell, a la capital, la Seu d’Urgell, hi guanya ERC per una diferència de 80 vots. Els republicans també s’imposen a les capitals de les tres comarques (Segrià, Noguera i Alta Ribagorça), però JxCat l’estalona. També és significatiu el resultat de Lleida ciutat, on els republicans mantenen la primera posició ja obtinguda a les últimes municipals. A la llista d’ERC cal destacar l’elecció de l’exconsellera d’Agricultura al govern de Puigdemont, Meritxell Serret, que obre un interrogant sobre les seves possibilitats legals de prendre possessió de l’escó.
El resultat del PSC indicaria que ha recuperat vells votants, tot i que la dada no és excessiva, només suma 2.170 vots més i se situa en un 15%, uns sis punts a l’alça respecte del 2017. El veterà diputat Òscar Ordeig revalida al costat de la diplomada en Treball Social
Judit Alcalà i la filòloga Sílvia Romero, actualment regidora a l’Ajuntament del Pallars Jussà. Els socialistes guanyen sense discussió a Vielha i obtenen el primer lloc a la petita localitat aranesa de Vilamòs, amb 23 vots, seguits de Vox, que n’obté 18. També cal destacar que la CUP va ser la llista més votada al municipi pallarès de Farrera i que el PP va aconseguir superar la resta de partits al petit poble de Gimenells i Pla de la Font, al Segrià. 5 44.787 5 42.455 3 23.965 1 11.812 1 8.839
Nombre de diputats i nombre de vots el 2017
Pel que fa a Vox, es nota el transvasament de vots d’antics votants del PP al partit ultradretà en nombroses poblacions de totes les comarques, una dada que es correspon, tot i que menys, amb la deserció de votants del Cs. Aquest últim ha perdut tres escons i dels 40.908 vots obtinguts el 2017 ha baixat fins als 5.127, per sota de la llista d’En Comú Podem. Els resultats també són nefastos per al PDECat, que confiava a aconseguir un bon paper per la força dels seus representants municipals. En aquest sentit, l’única alcaldessa que ha aconseguit mantenir els seus veïns fidels al partit d’Artur Mas és Rosa Pujol, d’Aitona, que s’imposa sense discussió amb 289 vots, seguida d’ERC i de JxCat. 0 7.345 0 5.660 0 5.155 0 5.127
28 3